Ordenances medievals de la vila de Gandia.

Llibre manuscrit que recull les normes generals que regulen l’organització, administració o prestació dels serveis públics locals, el compliment de les funcions generals o especifiques del municipio estableixen les limitacions i modalitats a la propietat privada. Época 1370.

Plànol policromat del penyal de Gibraltar, amb una llegenda que detalla 17 punts en el plànol.

Singular mapa policromat del penyal de Gibraltar en el qual podem apreciar la zona del penyal amb les seues edificacions i fortificacions, així com els vaixells que solquen la mar, i tota una sèrie d’edificis perfectament singularitzats i identificats morfològicament gràcies a la numeració i llegenda que presenta el mapa en l’angle superior dret, i la seua representació gràfica en la part inferior.

La tècnica pictòrica emprada són pigments aglutinats amb goma d’origen vegetal. Fins hui desconeixem l’autor del dibuix, però sí podem afirmar que destaca per la minuciosa descripció de cada edificació.

Fotografia del Santíssim Crist de la Pobresa. Patró d’Aielo de Malferit.

Fotografia il·luminada que ens mostra el Crist de la Pobresa, patró d’Aielo de Malferit, en l’interior d’un altar hexagonal amb guardamalles mixtilini, a la capella de Comunió de l’església parroquial, flanquejat per dos àngels fadrins orants. En la part inferior de la creu, i a manera de cartel·la, apareix el següent text: “Pues sois Padre / de todos haciendo / tantos favores / Piedad Smo Cristo / para todos los / PECADORES”.

No es té noció, ni escrita ni per tradició oral, des de quan es venera aquesta imatge a Aielo de Malferit, però es pot afirmar que és molt antiga, perquè sempre ha sigut invocada en pestes, sequeres i altres calamitats. Sí sabem que en 1834 ja van celebrar els aieloners una festa en el seu honor amb motiu d’haver cessat l’epidèmia de còlera gràcies a la seua intercessió i que van fer vot de festejar la seua festa anualment.

Capbreus dels censos de les almoines majors de Vila-real.

El capbreu és un tipus de document de registre de comptabilitat realitzat davant de notari, en el qual compareixien els propietaris d’uns béns i els arrendataris, en els quals s’anotaven, de manera breu i en períodes cronològics espaiats, les característiques del bé, el que paguen al senyor per tindre’l, el temps d’ús i la data en la qual havien de fer el pagament.

El fet de quedar reflectida en un paper davant de notari la cessió temporal realitzada per un senyor als seus vassalls d’algun dels seus béns, suposava un gran avanç, ja que, si en algun moment una de les parts s’aprofitava de l’altra, es podia recórrer. A més, d’aquesta manera mai es confonia qui era el propietari i qui l’arrendatari i l’arrendat.

Aquests documents d’arxiu són una font excepcional d’informació per a conéixer les rendes senyorials, que antigament se centraven en les terres i la producció agrària d’aquestes, i l’organització de les comunitats agràries sota el règim senyorial. És a dir, són una font molt important per al coneixement de la societat i l’organització del territori, per a conéixer com es distribuïen els cultius, la necessitat de rompre terres ermes, etc.

Carta autògrafa de Sant Ignasi de Loiola.

L’epístola manuscrita amb tintes ferrogàl·liques sobre paper verjurat i filigranatge en recte de bifoli es trobava en mal estat de conservació, amb plecs, falta de suport en els cantons, exfoliació i brutícia superficial en tota la seua extensió.

El document, en algun moment de la seua història, hagué d’estar exposat a alts nivells d’humitat; són evidents les taques causades per l’aigua i la resta de danys que això ocasiona com l’esvaïment de les tintes, a més d’altres deterioraments pel contacte directe del paper pegat sobre un suport ligni que afebleixen i enfosqueixen el document.

Cartell de festes i fires de la vila de Sueca.

Aquest singular cartell de la fira i festes celebrades en 1894 en honor a la Mare de Déu de Sales de Sueca és un clar exponent de com la societat suecana festejava la seua patrona amb tota una sèrie d’actes civils i religiosos que reflecteixen el sentiment i l’estil de vida d’un poble a la fi del segle XIX.

El cartell, de gran format vertical i amb orla tipogràfica en tot el perímetre, presenta en l’encapçalament l’escut de la localitat, i ressalta amb tintes daurades el nom de la població “vila de Sueca”, la qual cosa ens indica qui era el promotor d’aquestes festes: l’Ajuntament de Sueca, que, a més, queda confirmat en la part inferior del cartell amb la rúbrica de l’alcalde i el secretari municipal.

Una curiositat que presenta aquest cartell, i que respon a una ostentació del domini de la tècnica tipogràfica per part de l’impressor local Ricardo Benedito, consisteix a utilitzar diferents tipografies i colors de tintes per a ressaltar cadascun dels actes, de manera que a simple vista puga conéixer-se la gran varietat d’esdeveniments festius que es duien a terme en aquesta població.

Revista VU, numéro spécial 29 août 1936, Paris.

Revista VU, numéro spécial 29 août 1936, Paris. Un peuple en armes.

La peça presentava deterioraments importants a causa de la baixa qualitat del paper, amb els danys propis d’una publicació periòdica elaborada amb polpes d’inferior naturalesa i processades amb químics inestables en el temps.

D’altra banda, la coberta estava partida en dos i la zona de plec de la resta de bifolis molt afeblida. Hi havia dues grapes de subjecció molt oxidades. L’estat de conservació general es pot definir com a fràgil. Precisava, per tant, intervenció curativa i conservativa.

Gravat calcogràfic “Crist del Salvador” realitzat amb la tècnica de la talla dolça.

Aquesta estampa calcogràfica amb la imatge del Crist del Salvador, que es venera a la parròquia del Salvador de València, és obra del famós gravador acadèmic valencià Manuel Bru (1736 -1802), qui la va fer en 1778.

L’estampa ens mostra el Crist del Salvador al seu altar major, flanquejat per tres canelobres i uns llums a cada costat. Tota l’estampa està emmarcada per una motlura que es remata en la part superior central per uns cabets de querubins.