Restauració capbreus dels censos de les almoines majors de Vila-real.
El capbreu és un tipus de document de registre de comptabilitat realitzat davant de notari, en el qual compareixien els propietaris d’uns béns i els arrendataris, en els quals s’anotaven, de manera breu i en períodes cronològics espaiats, les característiques del bé, el que pagaven al senyor per tindre’l, el temps d’ús i la data en la qual havien de fer el pagament.
El fet de quedar reflectida en un paper davant de notari la cessió temporal realitzada per un senyor als seus vassalls d’algun dels seus béns suposava un gran avanç, ja que si en algun moment una de les parts s’aprofitava de l’altra, es podia recórrer, i, a més, d’aquesta manera mai es confonia qui era el propietari i qui l’arrendatari, i què era el que s’arrendava.
Aquests documents d’arxiu són una font excepcional d’informació per a conéixer les rendes senyorials, que antigament se centraven en les terres i la producció agrària d’aquestes, i l’organització de les comunitats agràries sota el règim senyorial. És a dir, són una font molt important per a conéixer la necessitat de rompre terres ermes, com es distribuïen els cultius i, en general, la societat i l’organització del territori.
Tipologia
Llibre manuscrit amb enquadernació flexible en pergamí i tintes metal·loàcides sobre paper verjurat artesanal.
Dimensions
Total: 300 × 220 × 3,5 mm
Estat de conservació
El suport cel·lulòsic mostra pèrdues parcials i pigmentació per atac microbià a causa de la humitat, que també ha dissolt les tintes i ha generat taques.
Es pensa que l’enquadernació és de cartera, perquè s’ha tallat la solapa. La tapa anterior té dos reforços exteriors de pell que s’estenen a la tapa anterior i estan decorats amb tres aspes amb puntada vertical i una passada en el centre de badana de color natural; algunes de les fines tires de badana s’han perdut i les que es conserven estan resseques. El pergamí està brut, té deformacions, un estrip en la zona del caixo i falta un tros considerable de pell en la tapa anterior. La coberta no té tancaments, si bé hi ha restes que demostren que n’hi va haver.
Intervenció
Es desmunta el llibre, se’n fa una neteja mecànica i les grans taques d’humitat es redueixen aplicant humitat de manera controlada en taula de succió. Les zones més susceptibles amb afecció de microorganismes es tracten amb una solució hidroalcohòlica.
Els bifolis es reforcen pel revers amb un paper japonés de baix gramatge i aquelles zones en què cal, per la falta de suport, es reintegren amb polpa de paper similar a l’original. Posteriorment s’aplica un tractament de desacidificació amb propionat de calci, amb la finalitat de deixar en el paper una reserva alcalina. Una vegada reparats i allisats els xicotets trencaments i estrips del suport, es cusen els quaderns seguint la mateixa estructura original.
La coberta de pergamí es neteja superficialment, s’allisa per mitjà d’estiratge perimetral i es reforça i empelta amb paper japonés que es reintegra cromàticament amb aquarel·les.
Estudis tècnics, científics i radiològics
Fotografies amb llum rasant, zenital i transmesa.
Nivell de protecció
—
