Aquesta investigació se centra a aprofundir en les metodologies i criteris d’intervenció aplicats a l’adhesió i consolidació de capes pictòriques contemporànies sense protegir, així com en l’estudi del comportament davant de l’envelliment de diversos polímers i la seua possible viabilitat en el tractament de pintura vinílica, un tipus d’aglutinant molt emprat en pintura actual.
Els problemes d’estabilitat presentats (alçaments i pulverulència) comprometen la integritat de les obres i plantegen tractaments de reversibilitat limitada i complexitat tècnica elevada. A més dels canvis de tipus òptic i de l’afectació del concepte de l’obra, es poden produir canvis físics, químics i mecànics, perquè els polímers introduïts han de proporcionar unions adhesives i cohesives correctes, compatibles i duradores.

Va concloure amb la tesi doctoral de María Teresa Pastor Valls

https://riunet.upv.es/handle/10251/34784

L’obra pictòrica d’Amedeo Modigliani és escassa. Se’n conserven a penes 337 quadres. Després de morir tràgicament, la seua figura es va convertir en mítica i els seus quadres van anar augmentant a poc a poc el seu valor de mercat. Aquests fets van provocar l’existència de multitud de falsificacions ja des de 1920. Les rematades de les seues vendes han assolit en els últims anys rècords mundials.
Aquesta tesi doctoral mostra un model d’expertització científica de l’obra pictòrica d’Amedeo Modigliani basat en la combinació dels estudis historicoestilístics clàssics emprats per la historiografia de l’art tradicional, i les tècniques d’anàlisis fisicoquímiques. Mitjançant la recopilació d’una àmplia investigació sobre nombroses obres de l’artista, d’indiscutible autenticitat, pertanyents a col·leccions internacionals, públiques i privades, s’ha elaborat un mètode d’autentificació exclusiu per a aquest pintor i s’ha aplicat sobre sis obres atribuïdes a l’artista.
Amb això s’assaja la idoneïtat del protocol dissenyat i se’n demostra la utilitat, a l’efecte d’utilitzar-lo hipotèticament durant una futura revisió del catàleg raonat de l’artista, com una eina que pot ser clau per a ajudar, enmig del panorama de desorientació i descrèdit en el qual es troba l’expertització de les seues obres.

El Museo de Bellas Artes de Valencia no contempla las acciones necesarias para pEl Museu de Belles Arts de València no preveu les accions necessàries per a pal·liar els danys derivats enfront d’una emergència, com poden ser els efectes d’un incendi o una inundació sobre la col·lecció. Aquesta tesi doctoral avalua les carències de gestió sobre aquests riscos i aporta les eines de treball amb les quals abordar la seua vulnerabilitat. La posada en funcionament d’un equip d’intervenció en una emergència o situació anòmala de perill ajudarà a millorar la conservació preventiva de la col·lecció, que actualment presenta unes certes deficiències i resulta insuficient per a gestionar una emergència. Alguns dels museus més emblemàtics ja tenen consolidat un pla d’emergències per al rescat de les seues col·leccions dins del seu funcionament. Amb aquesta investigació, el Museu de Belles Arts de València Sant Pius V obté un model d’organització dirigit per a ser integrat en el projecte d’autoprotecció de la institució. En aquesta investigació s’han treballat, com a mesures de prevenció, aspectes com la coordinació per a la resposta, l’anàlisi de riscos, la formació dels equips d’intervenció, el càlcul de les operacions d’assistència i les estratègies orientades al rescat de la col·lecció. Inclou les funcions dels equips, la seua relació amb els organismes interinstitucionals de salvament, l’inventari de recursos disponibles, la simulació per a la seua avaluació i els procediments d’acord amb els nivells d’alerta. Sempre atents per a valorar noves propostes que milloren la prevenció. Per al pla del rescat es proposa treballar amb dos valors de jerarquia, que afigen un aspecte més funcional, amb una escala de valor per a la col·lecció i una altra escala afí per al rescat de la col·lecció condicionada pel factor de l’impacte de risc com a element clau en el rescat. Un dels resultats d’aquesta investigació ha sigut el disseny d’un model de fitxa per a registrar tots els elements necessaris per a l’evacuació de les obres. Això permetria la possibilitat de transferir en una aplicació mòbil la gestió compartida del rescat i garantir, així, que els procediments siguen coneguts detalladament per tots els equips i les entitats involucrades.

La façana dels Apòstols de l’església de Santa Maria la Major de Morella (Castelló, Espanya) és un dels pocs exemples de façanes policromades que queden a Europa. La quantitat i qualitat de la policromia, i les condicions ambientals en les quals es troba, la converteixen en un cas únic, i representa un repte per a la seua restauració i conservació.

El projecte, realitzat entre 2016 i 2018, es va centrar en dues línies principals. En primer lloc, es va realitzar un extens estudi de materials, procés de fabricació, intervencions prèvies i estat de conservació de la policromia. La segona línia ha sigut dissenyar la idoneïtat dels tractaments de neteja, consolidació i adhesió de la policromia que s’han avaluat in situ i en laboratori. Actualment, els resultats s’estan utilitzant en el procés de conservació i són un punt de partida per a altres processos de conservació d’aquesta mena de patrimoni cultural a la resta d’Europa.

Aquest projecte ha obtingut l’esment especial d’Europa Nostra 2019
https://sites.google.com/site/proyectoportadadelsapostols/

La significativa aportació tant artística com documental dels manuscrits els converteix en instruments únics de coneixement que hem de custodiar i protegir. Biblioteques i arxius de molt diversa índole atresoren quantiosos còdexs amb el màxim zel possible, però els materials inherents a la seua elaboració i les condicions en les quals han estat emmagatzemats durant segles els fan vulnerables a importants processos de deterioració. Les tintes metal·logàliques, ja conegudes des de l’Antiguitat, suposen el substrat més habitual de l’escriptura en la cultura occidental des de l’Edat Mitjana fins al segle XX. Ja des del segle XVII tenim evidències de la preocupació pels greus problemes d’oxidació que les degraden i que poden provocar la perforació del suport escriptori i fins i tot fragmentar la caixa d’escriptura fins a fer-la desaparéixer. Els arxius valencians conserven, per fortuna, nombrosos fons documentals des del període posterior a la Conquesta –fins i tot anteriors en alguns casos–, però els de l’etapa compresa entre 1450 i 1600 destaquen per un estat de conservació més deficient dels seus manuscrits. Per aquest motiu, la línia d’investigació d’aquesta tesi es dirigeix a aprofundir en el coneixement de les tintes valencianes i la caracterització dels seus components en relació amb la preservació d’aquestes.

Va concloure amb la tesi doctoral de Gemma María Contreras Zamorano

http://roderic.uv.es/handle/10550/48189

En aquest treball s’ha posat de manifest la rellevància que tenen els tèxtils eclesiàstics com a vertaderes obres d’art i la necessitat d’abastar l’estudi d’aquests des d’una perspectiva multidisciplinària.

Un dels objectius desenvolupats en aquesta investigació ha sigut el disseny i la implementació d’una metodologia de treball per a l’estudi de col·leccions tèxtils que puga ser aplicada a fons eclesiàstics conservats de la Comunitat Valenciana, amb l’objectiu de posar en valor aquestes col·leccions a través del seu estudi des del punt de vista artístic, històric, tècnic, material i antropològic, i amb la finalitat d’obtindre les dades necessàries per a poder plantejar amb garanties la seua conservació.

Per a desenvolupar aquest treball s’ha partit dels fons tèxtils de la col·lecció museogràfica de la basílica de Santa Maria d’Elx.

Va concloure amb la tesi doctoral de María Gertrudis Jaén Sánchez
https://riunet.upv.es/handle/10251/61979