Restauració escultura de cambril de la Mare de Déu. Reial Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats.

El model iconogràfic és el d’una imatge jacent, d’acord amb la seua funció emparadora dels confrares i ajusticiats difunts sobre els quals es posava.

Vist túnica talar daurada cenyida a la cintura, decorada per un ampli rivet circular, a l’altura del coll, decorat amb motius geomètrics. Els seus plecs cauen en paral·lel amb una molt lleugera inclinació cap a l’esquerra.
En la zona inferior, aquests plecs es tallen d’una manera incomprensible, possiblement perquè aquesta zona va ser tallada o manipulada en algun moment, ja que no apareixen els peus de la imatge, una cosa improbable en una escultura jacent, i que sí que veiem en les representacions pictòriques d’aquesta imatge. Sobre la túnica llueix un mantell pegat al cos, rivetat amb sanefa de roleus, que li cau des dels muscles, especialment des del dret, i es recull en el seu braç esquerre deixant caure, per davall d’aquest, una de les puntes.

El cap de la imatge està inclinat cap avant sobre l’eix del tronc, testimoniatge de la seua condició jacent. Llueix una llarga cabellera amb ratlla al mig, que distribueix en dos flocs de cabell ondulants recollits en la part posterior del cap. El rostre no és l’original gòtic, sinó el que l’escultor Josep Maria Ponsoda va fer en 1939. La mà dreta, estesa, subjecta una vara de lliris blancs de plata i una rosa d’or. Amb la mà esquerra subjecta l’infant Jesús. En la part inferior, dos Sants Innocents, un en actitud orant i un altre implorant l’empara i salvació, amb els seus identificatius talls en el coll i les cames, apareixen agenollats als peus de la imatge.

Mare de Déu amb Infant del temple de Santa Maria la Major

La composició respon al tema marià de la Madonna o Mare de Déu amb l’Infant, en què es tracta la Mare de Déu xiqueta com a mare en actitud sensible i serena amb el seu fill, alhora que solemne, per ser aquest el fill de Déu.

La Mare de Déu dempeus subjecta l’infant Jesús amb la seua mà esquerra, mentre que amb la dreta sembla sostindre un lliri, assutzena o un xicotet bàcul flordelisat, ja perdut. El rostre de la Mare de Déu mira cap avant, amb la mirada caiguda en un gest tranquil. L’Infant, assegut en l’avantbraç de la seua mare, té les cames plegades, i mostra la dreta per darrere de l’esquerra. El seu braç esquerre reposa afectuosament en la mà de la Mare de Déu, mentre que el dret està en acte de benedicció. El seu rostre apareix molt resolt i dolç, i esbossa un somriure i mira cap avant. Els cabells de la Mare de Déu han sigut tallats en forma d’ondulacions, i cauen des del mig del cap cap als dos costats, de tal manera que oculten les seues orelles i cobreixen els seus muscles. Els cabells de l’Infant, en canvi, són arrissats i curts, distribuïts per la superfície del cap des de la coroneta.

Una túnica de tall senzill vist la Mare de Déu, només en el coll un xicotet doblec en el pit, i cobrint el final de les cames decora el mantell, cordat sobre el pit mitjançant alguna mena de botó o fermall actualment perdut. L’Infant, per la seua banda, vist un mantell semblant al de la seua mare, cordat amb la mateixa mena de botó que també es troba perdut.