Intervenció
Un delicat i difícil treball de recuperació pictòrica i de daurats ha tret a la llum una obra desconeguda, oculta durant segles sota capes de pintura, d’aquest pintor espanyol que va marcar la transició de l’art medieval hispanoflamenc al primer Renaixement. Es va optar per eliminar tots els estrats superposats i recuperar l’original.
Abans de començar els treballs de restauració, es va dur a terme:
• Una exhaustiva documentació fotogràfica de l’estat de conservació inicial.
• Una recopilació d’informació de l’obra interessant per a conéixer la seua història material.
• L’execució els estudis científics previs que van determinar que fins a set capes diferents d’estrats no originals van aparéixer sobre els daurats primitius i que davall de l’obra n’hi havia una altra de major qualitat artística.
L’obra va arribar amb una protecció puntual, per a evitar pèrdues durant el trasllat.
La intervenció es va iniciar amb una primera neteja mecànica i superficial a fi d’eliminar restes de brutícia. A continuació es va dur a terme el procés de fixació i consolidació de la totalitat de l’estrat pictòric i daurat, encara sobre la repintada pictòrica i redaurats. Per a això es van utilitzar coles naturals aplicades tant en superfície com mitjançant injecció, i al seu torn pressió i calor puntual.
La presència d’atac d’insectes xilòfags, encara que aparentment inactiu, va fer plantejar-nos com a mesura preventiva un tractament de desinsectació mitjançant anòxia.
Abans d’escometre el procés de neteja es van fer estudis i assajos valorant els resultats determinats pel test aquós i el test de solubilitat que ens van indicar quin era el solvent més apropiat en cada fase de neteja. Quant a l’estrat pictòric, es van abordar diverses fases de neteja. Una primera fase per a la retirada de la primera brutícia i vernís. Per a la brutícia es va utilitzar un medi aquós i per al primer vernís un gel amb dissolvents molt polars. Abordem la segona neteja mesurant la conductivitat i el pH de la capa pictòrica. Després dels resultats, es van fer proves amb diferents gels amb pH entre 8 i 8,5 per a poder trencar les molècules de la pintura a l’oli de la repintada. En les capes repintades més gruixudes i amb pigment blanc, com en les carnacions o el mantell clar de la Mare de Déu, l’eliminació d’aquest va ser més lenta i es va fer capa a capa, tot secundat amb una neteja mecànica. Una vegada tret a la llum l’estrat pictòric original, quedava una tercera neteja d’un altre vernís i brutícia subjacent que ens retornaria el cromatisme original de l’obra. Aquesta es va dur a terme de manera mecànica. Pel que fa al daurat, el procés d’eliminació de tots el redaurats es va fer mitjançant neteja mecànica amb punta de bisturí ablanint cadascun dels estrats amb dissolvents específics. En els redaurats de la taula es van eliminar fins a un total de huit estrats diferents, i en el marc perimetral tres.
La reconstrucció de les pèrdues de preparació en l’estrat pictòric va ser a l’estil tradicional amb coles naturals i càrregues estables. Quant als daurats, es van utilitzar els mateixos materials tradicionals característics de la tècnica del daurat.
La reintegració cromàtica de les pèrdues de pintura es va fer en dues fases, una primera amb aquarel·la ajustant al cromatisme original i una segona fase amb pigments al vernís per a acabar d’ajustar el color. Depenent de la grandària de la llacuna, es va optar per rigattino en aquelles zones en què havíem de reconstruir i per retocs mimètics per a les més menudes. Quant al daurat, la reintegració es va dur a terme amb or en pols de 23 ¾ ajustant-nos al perímetre de les llacunes, i posteriorment integrant amb l’original mitjançant veladures d’aquarel·la mitjançant un ratllat vertical amb la finalitat de crear un criteri diferenciador.
Quant als guardapols, durant el procés de neteja es van localitzar xicotetes restes de policromia original, i es va poder determinar mitjançant els estudis científics que aquestes restes coincidien amb la policromia original del marc perimetral de la taula. Com que no quedava pràcticament policromia original, es va optar per deixar la repolicromia que conservaven com a testimoni històric.
En relació a les zones daurades, s’ha recuperat part original en aproximadament un 50 %. Per a concloure el procés de restauració, se li va aplicar un vernís final de baix pes molecular mitjançant compressor, per a, d’aquesta manera, protegir i saturar la pintura i ajudar a una correcta visualització de l’obra.
