Intervenció
El projecte d’intervenció es va dissenyar a través de cinc enfocaments relacionats entre si. Les anàlisis químiques i físiques per a la caracterització dels materials i la localització d’aquests. El mètode d’intervenció més adequat i els riscos que interfereixen tant en la salut com per als materials de l’obra. Juntament amb l’enfocament històric, que busca determinar la seua atribució, interferències i intervencions anteriors.
Per a la identificació inicial dels materials es va realitzar l’anàlisi a 14 mostres de l’estrat pictòric i del suport. Com que presentava una deformació en superfície tan infreqüent, es va realitzar un estudi amb la captura d’imatges per transformació de la llum reflectida (RTI), tècnica emprada per a obtindre dades digitals que poden produir imatges anomenades Reflectance Transformation Images (RTIs). Aquesta tècnica afig a la fotografia digital les contribucions de la reflexió de la llum i guarda l’examen sobre la forma tridimensional de la superfície.
Amb l’estudi radiogràfic es va aconseguir determinar la relació de la formació de les grans vesícules, amb la zona de pressió exercida en el suport des de l’estructura portant. Les grans vesícules es van formar amb l’emissió de gasos, humitat i partícules a la superfície pictòrica des del suport. I la força de subjecció de l’estructura portant no va permetre un garsament natural en la fusta i alliberar la humitat de composició d’aquesta.
Segons la distribució de les àrees afectades, els plans d’intervenció es van classificar en tres grups: zones amb alçaments de pintura i preparació [G1= deformacions de grans bufetes < 10 cm], àrees amb bambolles d’una grandària mitjana [G2= deformacions > 10 cm i < 5 cm] i [G3] tota la superfície amb nombrosos alçaments de pintura (en bambolles diminutes, moltes amb despreniments).
Per a abordar la seua consolidació, es va determinar un pla de treball molt individualitzat amb cada bambolla, pensant en el temps que seria necessari per a revertir un estrat material sense elasticitat a una certa flexibilitat, i que permetera exercir una mínima pressió (tractaments de 24 a 48 hores).
La protecció, amb la premissa del control visual i absolut de la superfície pictòrica, es va realitzar amb una cobertura transparent per a immobilitzar-la, vigilar el comportament de la pintura, l’adaptació, la flexibilitat i el retrocés de la deformació.
El programa de neteja de vernissos alterats, amb la retirada de sediments, es va establir una vegada valorats els assajos aquosos i després de realitzar les proves de solubilitat amb un test de dissolvents. Es va decidir conservar algunes repintades per la seua proximitat material amb l’original, evitant el risc que es perderen. Després de la retirada de vernissos i depòsits alterats sobre la superfície original, es va aplicar una cobertura de vernís elaborat amb una resina natural les propietats de la qual, com el color, la solidificació, la duresa o la solubilitat, són les idònies per a cobertures pròximes als materials originals.
El material de farciment de les llacunes va ser elaborat amb els materials afins a la composició de l’original.
La reintegració cromàtica es va executar en dues fases. I l’envernissat entre les dues fases de reintegració cromàtica es va programar en un sistema multicapa dissenyat per a ser aplicat amb diferents resines de baix pes molecular i totalment estables, plantejat per a acomplir funcions i propietats diferents.
En la zona superior es va col·locar un panell de fusta d’uns 20 cm en la franja concebuda per a contindre un fris decoratiu, daurat i policromat,
per mitjà d’un sistema independent que permet extraure’l sense interferir amb el material original.
El propòsit estètic buscava donar continuïtat visual evitant la focalització superior.
