Intervenció
Suport
Els criteris seguits per a les reconstruccions volumètriques del suport han sigut tant a escala estructural com estètica, però sempre des de la mínima intervenció. Les zones seleccionades per a la reconstrucció es van determinar en funció d’aquelles que oferien inestabilitat a escala estructural i majorment afeblides. Quant als elements arquitectònics desapareguts, tan sols es van reproduir aquells que interferien en la correcta lectura del conjunt del retaule. Es va optar per deixar en fusta vista aquelles zones en què no es conservava cap estrat de daurat ni preparació de base i algunes de les reconstruccions volumètriques.
Els tractaments de consolidació i reconstrucció volumètriques en les zones deteriorades per atac d’insectes xilòfags es van realitzar en dues fases d’intervenció.
El farciment de les desunions longitudinals localitzades en les unions entre taules es va dur a terme mitjançant xicotets empelts de fusta de bassa. La utilització d’aquest tipus de fusta es va determinar en funció de les seues característiques i estructura anatòmica. L’aspecte natural d’aquesta és de tonalitat clara, per la qual cosa va ser necessari aplicar un tintatge per a la seua integració cromàtica respecte a la fusta original del suport.
Estrat pictòric i daurat
El primer dels processos d’intervenció dut a terme va ser la consolidació de totes aquelles zones que es trobaven descohesionades o amb perill de despreniment a causa del seu mal estat de conservació.
El següent procés es va centrar en la neteja, la qual es va executar en diverses fases d’intervenció. En primer lloc, una neteja mecànica per a l’eliminació de pols i brutícia superficial. Les restes i estucs de cera parafina també van ser retirades en aquesta primera fase de neteja. Com a segona fase d’aquest procés de neteja es van fer assajos de solubilitat basant-nos en l’anàlisi de materials, per a valorar en diferents prospeccions de neteja els paràmetres de dissolvents que cal utilitzar en l’eliminació de depòsits, brutícia, repintades i vernissos no originals. Una vegada determinats aquests paràmetres, es va fer una neteja fisicoquímica. En aquelles repintades més antigues i que presentaven més duresa, es va combinar una neteja fisicoquímica amb gels de dissolvents i neteja mecànica.
Quant al procés d’estucament de totes aquelles pèrdues a escala d’estrat pictòric i daurat, es va utilitzar un estuc natural de similars característiques que l’original. En aquelles pèrdues localitzades en les unions entre taules es va optar pel criteri de no-intervenció, d’aquesta manera no es va restituir l’estrat de preparació, ja que el desplaçament ocasionat en aquestes unions impediria la correcta lectura a escala pictòrica de les escenes que es representen ací. El procés d’aplicació del bol es va dur a terme a la manera tradicional amb un bol de tonalitat similar a l’original.
Pel que fa a la fase de reintegració cromàtica de l’estrat pictòric, aquesta es va establir en dues fases d’intervenció tenint en compte sempre els principis de mínima intervenció i reversibilitat. Una primera fase de reintegració amb colors a l’aigua com a base i una segona de retoc amb colors al vernís. Es van combinar diferents tècniques en funció de la grandària de la llacuna: rigattino o tratteggio i punteig. Quant al daurat, la reintegració es va dur a terme amb or en pols de 23¾ i veladures amb colors a l’aigua. La tècnica utilitzada va ser la del rigattino o tratteggio.
Com a fase final d’intervenció, es va aplicar un vernís de protecció a base de resines sintètiques de baix pes molecular i totalment estables.
