Información del Proyecto

Registro

Denominación / Denominació
Mare de Déu amb Infant
Ciudad / Ciutat
Oliva
Provincia / Província
València
MunicipioMunicipi
València
LugarLloc
Temple de Santa Maria la Major
EscuelaEscola
No està clar, però per les seves característiques probablement fora realitzada a Centreeuropa a la fi de l'SXV principis de XVI.
IconografíaIconografia

La composició respon al tema marià de la Madonna o Mare de Déu amb l’Infant, en què es tracta la Mare de Déu xiqueta com a mare en actitud sensible i serena amb el seu fill, alhora que solemne, per ser aquest el fill de Déu.

La Mare de Déu dempeus subjecta l’infant Jesús amb la seua mà esquerra, mentre que amb la dreta sembla sostindre un lliri, assutzena o un xicotet bàcul flordelisat, ja perdut. El rostre de la Mare de Déu mira cap avant, amb la mirada caiguda en un gest tranquil. L’Infant, assegut en l’avantbraç de la seua mare, té les cames plegades, i mostra la dreta per darrere de l’esquerra. El seu braç esquerre reposa afectuosament en la mà de la Mare de Déu, mentre que el dret està en acte de benedicció. El seu rostre apareix molt resolt i dolç, i esbossa un somriure i mira cap avant. Els cabells de la Mare de Déu han sigut tallats en forma d’ondulacions, i cauen des del mig del cap cap als dos costats, de tal manera que oculten les seues orelles i cobreixen els seus muscles. Els cabells de l’Infant, en canvi, són arrissats i curts, distribuïts per la superfície del cap des de la coroneta.

Una túnica de tall senzill vist la Mare de Déu, només en el coll un xicotet doblec en el pit, i cobrint el final de les cames decora el mantell, cordat sobre el pit mitjançant alguna mena de botó o fermall actualment perdut. L’Infant, per la seua banda, vist un mantell semblant al de la seua mare, cordat amb la mateixa mena de botó que també es troba perdut.

Foto 1
Pie foto 1Peu foto 1
Peu de foto núm. 1. Mare de Déu amb Infant, Anònim. Església de Santa Maria la Major d’Oliva, València. Imatge general abans de la restauració.
Foto 2
Pie foto 2Peu foto 2
Peu de foto núm. 2. Mare de Déu amb Infant, Anònim. Església de Santa Maria la Major d’Oliva, València. Imatge d’estudi radiogràfic.
Foto 3
Pie Foto 3
Peu de foto núm. 3. Mare de Déu amb Infant, Anònim. Església de Santa Maria la Major d’Oliva, València. Imatge de detall de la mà de l’Infant durant el procés de neteja.
Foto 4
Pie Foto 4
Peu de foto núm. 4. Mare de Déu amb Infant, Anònim. Església de Santa Maria la Major d’Oliva, València. Imatge de detall dels daurats durant el procés de neteja.
Foto 5
Pie Foto 5
Peu de foto núm. 5. Mare de Déu amb Infant, Anònim. Església de Santa Maria la Major d’Oliva, València. Imatge de detall del mantell de la Mare de Déu i l’Infant durant el procés de neteja.
Foto 6
Pie Foto 6
Peu de foto núm. 6. Mare de Déu amb Infant, Anònim. Església de Santa Maria la Major d’Oliva, València. Imatge general després del procés de neteja.
Foto 7
Pie foto 7
Peu de foto núm. 7. Mare de Déu amb Infant, Anònim. Església de Santa Maria la Major d’Oliva, València. Imatge de detall del rostre de la Verge durant el procés de reintegració cromàtica.
Foto 8
Pie foto 8
Peu de foto núm. 8. Mare de Déu amb Infant, Anònim. Església de Santa Maria la Major d’Oliva, València. Imatge general després de la restauració.
Foto 9
Pie foto 9
Foto 10
Pie foto 10
Foto 11
Pie foto 11
Foto 12
Pie foto 12
ÉpocaÈpoca
Final s. XV / principi del XVI
Autor
Anònim
Documentación utilizadaDocumentació utilitzada
AtribuciónAtribució

Anònim – Final s. XV / principi del XVI

TécnicaTècnica

Talla en fusta policromada i daurada.

DimensionesDimensions
100 x 35 x 21 cm.
FirmaSignatura
No apareix.
InscripcionesInscripcions
Cap.
ExposicionesExposicions
Estado de ConservaciónEstat de conservació

Suport
Es tracta d’una escultura de fusta en relleu buidada pel revers. Tant la Mare de Déu com l’infant Jesús van ser realitzats a partir d’un únic bloc de fusta, a excepció de la mà dreta dels dos.
La fusta emprada presenta, per causes de creixement botànic, una sèrie de clevills ondulats que recorren pràcticament tota l’escultura. Aquests clevills probablement motivaven que es posaren llenços o teles en la superfície de la fusta. El tipus de teixit emprat varia segons les zones, en les daurades (mantell i túnica) utilitza un tafetà bast de lli blanc, mentre que en les policromades (coll i mans) empra un subtil tafetà de seda de tinció verda.
A conseqüència de l’exposició de la talla als canvis bruscos d’humitat i temperatura, probablement a causa de la seua ubicació a l’exterior o a les pluges contínues i a l’acció directa del sol, els clevills presents es van fer més grans i van generar clevills en l’estructura pictòrica original. Això va incentivar en major mesura l’aparició de nous clevills i l’agreujament dels que ja hi havia.
Així mateix, la fusta va estar sotmesa a les oviposicions dels insectes xilòfags (Anobium punctatum), les larves dels quals van generar una profunda xarxa de galeries en la zona inferior dels peus de la Mare de Déu, en els plecs del mantell i en les mans.
Es van localitzar pèrdues puntuals de suport llenyós en els quatre dits de la mà dreta de la Mare de Déu, així com en part del peu dret de l’Infant.

Estrat de preparació
L’estrat de preparació y de bol estava perdut en la major part de l’escultura. Les àrees amb major abast es localitzaven en la zona superior del cabell de la Mare de Déu i l’Infant, en la túnica i en el mantell, concretament en la zona del pit i en els seus plecs
En altres zones, més protegides dels elements atmosfèrics, els estrats de preparació havien perdut cohesió i presentaven un caràcter pulverulent. Únicament aquelles àrees proveïdes de policromia i resguardades de l’acció de la humitat directa mantenien major proporció d’estrats de preparació.

Pel•lícula pictòrica i daurats
Les àrees de suport atacades per xilòfags o afectades per clevills profunds havien perdut pràcticament tota la pel•lícula pictòrica. El mateix ocorria en les àrees daurades de la part central del mantell i la túnica. Les zones menys exposades encara conservaven unes certes àrees daurades, però la major part dels daurats havien sigut eliminats i deixaven a la vista el bol roig.
A aquesta pèrdua per solubilització cal sumar una sèrie de pèrdues per descamació i alçaments en serralada, fruit de les tensions desenvolupades pels continus cicles de sorció i desorció extrems.
La pel•lícula pictòrica que conforma els rostres de la Mare de Déu i l’infant Jesús no havia patit tant aquesta pèrdua, tot i que les àrees perdudes eren grans, no sols per canvis termohigromètrics, sinó també per colps i excoriacions sobre la superfície.
Per tot això, en alguna època al principi del segle XX es va decidir cobrir tota la superfície de l’obra amb diverses capes de repolicromia blanca grisenca. La seua composició s’entremesclava amb els pigments originals migrats a la superfície, i amb estrats de brutícia superficial, pols i arena adherits. Tot això cobert per una densa capa superficial de pols i brutícia ambiental.

IntervenciónIntervenció

Després d’analitzar els successius estrats de repolicromia, es va resoldre retirar la major proporció possible de repintada, ja que pràcticament ocultava la totalitat de la policromia i del daurat original.
Es va dur a terme, en primer lloc, una neteja mecànica de tota l’obra amb la finalitat de retirar els depòsits d’arena, pols i uns altres elements. Després d’aquest procés, es va procedir a protegir i consolidar puntualment aquelles zones de policromia i daurat susceptibles de patir risc de despreniment.
Per a abordar l’eliminació dels depòsits de repolicromia, es van realitzar una sèrie de tests de solubilitat, amb la finalitat de verificar l’elecció de la substància idònia per a retirar aquest estrat sense menyscabar la integritat física, estètica i històrica de la policromia i daurat originals. Es va treballar amb gels aquosos i dissolvents espessits per a ablanir els estrats més persistents, i la capa més en contacte amb la superfície pictòrica i daurada original va ser retirada mecànicament.
Una vegada eliminada la repintada, el primer tractament realitzat va ser el de protecció-fixació de l’estrat de policromia i daurat, seleccionant els materials en funció de les àrees que s’havien de tractar. D’aquesta manera, es van emprar en els daurats adhesius sintètics, i en els alçaments de tot l’estrat o en descohesions generalitzades cues orgàniques, aplicades mitjançant injecció o filtració, i amb calor moderada.
Després de la consolidació, es va aplicar un primer vernís de protecció en les àrees de daurat i policromia. L’estucament es va realitzar amb una base de cua orgànica i carbonat de calci, sobre la qual es van aplicar diverses mans de bol groc i roig en les zones de daurat. Quant a la policromia, es va reintegrar cromàticament amb colors a l’aigua i es va ajustar amb colors al vernís. Finalment, es va aplicar un vernís mat de protecció mitjançant polvorització.
Quant al suport de fusta, aquest havia sigut repintat amb els depòsits de serradures generats pels insectes xilòfags, de manera que el primer pas abans de consolidar-ne l’estructura va ser el buidatge dels orificis per a evitar danys derivats de l’acidesa d’aquests depòsits.
La xarxa de galeries provocades pels insectes xilòfags s’entrecreuava en determinades zones i posava en perill l’estrat pictòric, la qual cosa feia precària la conservació de la fusta del suport.
Es van dur a terme diferents estudis amb la finalitat de determinar el consolidant més adequat. Es va decidir emprar resines sintètiques en un medi hidroalcohòlic, per a evitar l’aportació de lluentors o canvis de to.
Un altre dels elements de suport que va requerir consolidació va ser el teixit de les peces de llenç, l’estructura de les quals havia perdut adhesió al suport de fusta i en molts casos s’havia replegat i encongit. Es va valorar deixar aquests teixits a la vista com a element didàctic original de la imatge, ja que mostra l’obra tal com es va construir a través dels seus successius estrats de transició entre la fusta i el daurat.
Després de la consolidació del suport, es va procedir a la fase de reconstrucció volumètrica mitjançant massilla de farciment. Així, es va decidir reconstruir les àrees afectades seguint un criteri d’integritat mecànica i no tant estètica, tractant de crear un perímetre estable al voltant de les àrees amb policromia o daurats, i tancant aquells clevills no significatius que pogueren suposar risc per a aquestes.
La inestabilitat que presentava l’obra, a causa de la falta de cohesió en la seua base i del greu atac xilòfag, va obligar a idear un sistema de subjecció que aïllara aquesta base original de l’àrea on anara a exhibir-se la imatge, i alhora en corregira el venciment a causa de la pèrdua de suport.
Es va decidir fer una peanya en forma de paral·lelepípede rectangular en fusta de faig en to cru.

Quant als elements metàl·lics, com que no són elements originals de l’obra, es va decidir que calia conservar-los, però no van ser col·locats de nou en la imatge.

Estudios técnicos, científicos y radiológicosEstudis tècnics, científics i radiològics
  • Documentació fotogràfica mitjançant diferents fonts d’il·luminació:
    – Fotografia amb llum visible.
    – Fotografia mitjançant fluorescència visible induïda per llum ultraviolada (UV).
    – Macrofotografies.
  • Anàlisi de materials. Estudi en secció estratigràfica.
    -Microscòpia estereoscòpica.
    -Microscòpia òptica visible i ultraviolada.
    -Microscòpia electrònica d’escaneig (SEM) amb sistema de microanàlisi de dispersió d’energia de raigs X (EDX).
  • Estudi radiogràfic (RX).
  • Estudi tomogràfic (TC).
  • Test aquós i de solubilitat.
PublicacionesPublicacions

“Breu estudi de dues imatges de la Mare de Déu de la Parròquia de Santa Maria la Major d’Oliva” de Francesc Mestre Pons, publicado en Cabdells VI, Oliva (2009), pp. 83-95.

Sarrió Martín, M.ª Francisca y Bertomeu Contreras, Luis. “Ethics and aesthetics in the intervention of a sculpture of the Madonna and Child”. ESRARC 2019, Actas del 11th European symposium on religious art, restoration & conservation, Valencia (2019),pp.125-127.

Visible
yes