Información del Proyecto

Registro

Denominación / Denominació
Retrat de Blasco i Ibáñez
Ciudad / Ciutat
València
Provincia / Província
València
MunicipioMunicipi
València
LugarLloc
Col•lecció particular.València.
EscuelaEscola
Realisme valencià
IconografíaIconografia

Aquest retrat de Blasco i Ibáñez va ser pintat en 1900, quan l’artista tenia 37 anys.Representa l’escriptor absort en la seua creació literària i assegut al porxe de la seua pròpia casa, enfront de la platja de la Malva-rosa, a València.

Segons el professor Pérez Rojas:”(…) l’artista que amb més propietat pot assimilar-se al naturalisme i al modernisme de Blasco i Ibáñez va ser Antoni Fillol”.Sens dubte fruit de l’estreta amistat personal i afinitat que els va unir des de 1897 fins a 1903, i que els feia compartir amics, ideologia, política i molts aspectes de les seues postures vitals,així com el seu interés per València i les seues gents, les seues inquietuds comunes pel Palmar i l’Albufera.

De fet, aquell mateix any també Fillol estava pintant obres ambientades en l’Albufera; exemples com Els amics de Jesús, dins d’un paisatge molt similar al que es descriu en la novel·la Canyes i fang que Blasco acaba d’escriure en 1902, en són una bona prova.
Una vegada acabada l’obra, el pintor la presenta a l’Exposició Nacional de Belles Arts de 1901 juntament amb dues obres més titulades Àngel i l’anteriorment esmentada Els amics de Jesús; amb aquest últim quadre obté la primera medalla.Poc després, Fillol el regala a Blasco.A partir d’aquell moment el seu esdevenir ha sigut confús.Segons la versió comunament acceptada, l’escriptor el penja primer a la seu de la seua editorial, Prometeo, situada a la Gran Via Germanies de la ciutat de València, per a traslladar-lo després al seu xalet ja construït de la Malva-rosa, per a tindre’l en el seu despatx.Deu anys després, en 1939, en finalitzar la guerra l’edifici és confiscat per l’Ajuntament de València i lliurat a la Falange Espanyola per a ús d’esbargiment.En aquell moment el quadre i altres béns que contenia són confiscats i dispersats. Temps després se n’aconsegueix recuperar part, entre d’altres, el retrat que ens ocupa.

No obstant això, un descendent de Vicent Blasco i Ibáñez ens va assegurar recentment que el quadre va estar també en l’antic periòdic El Pueblo, concretament durant l’època de la República fins a l’any 1960, i va ser posteriorment traslladat al xalet familiar (situat al Vedat de Torrent) fins que es va vendre recentment.En qualsevol cas, el que queda clar és que el quadre va estar sempre en un lloc representatiu per a l’escriptor: la seua editorial, el seu periòdic o el seu despatx de la Malva-rosa.

Foto 1
Pie foto 1Peu foto 1
Imatge de l’anvers abans de la intervenció.Fotografia feta amb llum rasant.Font:IVCR+i
Foto 2
Pie foto 2Peu foto 2
Imatge del revers abans de la intervenció.Font:IVCR+i
Foto 3
Pie Foto 3
Procés d’eliminació d’estrats de brutícia i vernissos oxidats.Fotografia feta amb llum visible.Font:IVCR+i
Foto 4
Pie Foto 4
Procés d’eliminació d’estrats de brutícia i vernissos oxidats.Fotografia de detall feta amb llum UV.Font:IVCR+i
Foto 5
Pie Foto 5
Esquema de les dimensions del bastidor de menys grandària que retallava les dimensions de l’obra.Font:IVCR+i
Foto 6
Pie Foto 6
Esquema de la tela i pintures recuperades.Font:IVCR+i
Foto 7
Pie foto 7
Imatge de l’anvers després de la intervenció.Font:IVCR+i
Foto 8
Pie foto 8
Imatge del revers després de la intervenció.Font:IVCR+i
Foto 9
Pie foto 9
Foto 10
Pie foto 10
Foto 11
Pie foto 11
Foto 12
Pie foto 12
ÉpocaÈpoca
1900
Autor
Antoni Fillol
Documentación utilizadaDocumentació utilitzada
AtribuciónAtribució
TécnicaTècnica

Oli sobre tela.

DimensionesDimensions
145 cm × 96,5 cm.
FirmaSignatura
Antoni Fillol
InscripcionesInscripcions
Al meu amic Blasco i Ibáñez.A. Fillol.Malva-rosa 1900.
ExposicionesExposicions
  • Exposició Nacional de Belles Arts de 1900, València 1901.
  • L’homenatge al pintor Antoni Fillol en la Setmana Gràfica.Museu Nacional de Ceràmica González Martí, València 1971.
  • Blasco i Ibáñez cineasta Diputació de València, València, 1998.
  • Naturalisme radical i modernisme d’Antoni Fillol i Granell (1870-1930), València, 2015.
  • Any Blasco i Ibáñez pel 150 aniversari del seu naixement, Palau de la Generalitat Valenciana, València, 2017.
Estado de ConservaciónEstat de conservació

Malgrat els avatars que ha patit l’obra, en el moment de la restauració, aquesta es trobava en condicions estables de conservació, ja que Fillol pintava amb materials d’alta qualitat.Les seues teles solien ser de lli de trama espessa; les preparacions i les pintures a l’oli que emprava, tant en pinzellades fluides com en empastaments, estaven ben elaborades i aplicades, així com les capes de protecció.

La tela es trobava clavada sobre un bastidor de fusta de pi que no semblava ser l’original, ja que havia sigut mutilat, amb la qual cosa se n’havien reduït les dimensions.En algun moment de la història material de l’obra, la tela es va desclavar del seu bastidor original (més gran) i es va tornar a clavar en l’actual, com confirmen els diferents forats realitzats per a retallar-la i adaptar-la a les dimensions d’un marc determinat.Com que les dimensions del marc eren més xicotetes -en 4,5 cm d’ample × 3,3 cm d’alt-, aquesta superfície va quedar doblegada i clavada en el revers del bastidor.
Es desconeixen els motius d’aquesta disminució de grandària.És evident que podria haver-se produït en algun dels nombrosos trasllats que ha patit l’obra durant la confiscació duta a terme en la postguerra o bé al xalet de la Malva-rosa o durant el moviment a la seu del periòdic El Pueblo.El que sembla evident és que van desclavar la tela del bastidor per a transportar-la o emmagatzemar-la enrotllada i posteriorment es va tornar a clavar en un bastidor més xicotet.Es dedueix, per la distància que guarda entre el travesser central, que seria, a l’origen, de 165 cm d’ample.

Aquesta disminució de les dimensions -només del lateral dret i de la part superior- va deixar el travesser central desplaçat i va reduir l’escena de manera descompensada.El bastidor es trobava, a més, lleugerament tort, estellat, reparat en algunes zones i presentava un atac actiu d’insectes xilòfags, els orificis d’eixida dels quals havien travessat la tela.Un altre dels motius de la reducció de les dimensions de l’escena podria haver sigut el d’adaptar-li el marc que ara conserva, de menys grandària que el de l’escena original.

La tela de lli estava lleugerament oxidada per envelliment i presentava gran quantitat de pols, partícules sòlides, excrements d’insecte i dejeccions dels xilòfags del marc i del bastidor. Malgrat això, es trobava en bon estat de conservació i el seu pH era neutre.
A causa de la reducció de la grandària de l’escena visible, part de la tela es va doblegar per darrere del bastidor.A conseqüència d’això es van produir petits esgarros i trencaments ocasionats pel frec i l’oxidació dels claus.Però potser el dany que més s’evidencia en contemplar l’obra són les deformacions en el pla de la tela, ocasionades per l’últim tibament d’aquesta en el bastidor que ara conserva, que es va fer de manera defectuosa.Això, unit a la falta de falques per a mantindre la tela tibant, havia provocat bufaments, deformacions i la marca de les arestes dels travessers del bastidor en tot el perímetre de la tela i en la part que correspon al travesser central vertical.

La preparació de la tela, de procedència comercial, es trobava en bon estat de conservació.La tècnica pictòrica emprada és l’oli, de textura mixta, amb àrees en les quals s’evidencia la preparació, unes altres de pinzellades molt fines i àrees amb pinzellades de més grossor.

En general, la pel·lícula pictòrica també es trobava estable i no presentava problemes de conservació,si bé sobre tota la superfície pictòrica apareixia una capa gruixuda i densa de brutícia grassa -possiblement nicotina- que distorsionava notablement la contemplació de l’obra i deixava l’escena que Fillol va concebre en dos plans -l’interior, on va situar Blasco i Ibáñez a l’ombra del porxe de sa casa escrivint; i l’exterior, el del paisatge a ple sol- en un mateix pla a causa del vel opac de brutícia que ho emmascarava tot.

Ocasionalment apareixien elements sobre la superfície pictòrica com ara fragments de paper d’estrassa encolats, gotasses de pintura, dejeccions d’insectes en els pigments clars i altres restes de brutícies sòlides.Davall d’aquests estrats l’obra presentava una pel·lícula fina de vernís de protecció no original, aplicada amb posterioritat a la reducció de les dimensions de l’escena i a la col·locació del marc actual.El vernís es trobava brut, opac, blanquinós per haver-se gelat i havia sigut aplicat de manera molt irregular i desordenada tal com ho evidencia l’estudi de la superfície mitjançant fluorescència ultraviolada.

IntervenciónIntervenció

El tractament d’intervenció va incloure tant la tela com el bastidor i el marc.Les males condicions de conservació del bastidor, unides al fet que es tractara d’un element no original, van decidir l’eliminació d’aquest i la seua substitució per un de nou que garantira les condicions òptimes de conservació de l’obra.D’aquesta manera es va confeccionar un bastidor de fusta de pi amb un sistema de falques i travesser central en creu.

Es van recuperar les dimensions originals del retrat pintat per Fillol, del qual es van rescatar 5 cm d’ample i 4,5 cm d’alt. La fusta nova es va impermeabilitzar amb una pel·lícula de resina acrílica.

A més, es va practicar una neteja mecànica de la tela mitjançant goma d’esborrar de duresa mitjana i microaspiració.Es van eliminar les deformacions i els bufaments mitjançant tractament d’humitat i pressió controlats, es van realitzar sutures tèxtils en els petits talls i esgarros de la tela, es van empeltar aquestes pèrdues i es van reforçar aquestes àrees amb petits pegats tèxtils.Per a la tensió correcta del bastidor, la tela es va intervindre adherint-li unes bandes de lli sintètic en tot el perímetre de la tela original.Amb aquestes bandes s’han enfortit les vores i s’ha pogut tibar l’obra d’una manera adequada, a més de servir com a previsió per a futurs desmuntatges en possibles tractaments de restauració posteriors en els quals fora necessari desclavar l’obra.Les bandes de tela de lli sintètic es van impermeabilitzar adequadament amb una resina acrílica i es van adherir al revers de la tela original mitjançant una resina sintètica termoplàstica, fàcilment reversible mitjançant calor (65 °C).

La superfície pictòrica es va netejar en dues fases:

1a fase: eliminació de la capa densa de brutícia depositada en superfície mitjançant l’acció d’un agent quelant en dissolució aquosa.

2a fase: eliminació de la pel·lícula fina de vernís oxidat mitjançant una mescla de dissolvents orgànics.

Les zones de petites mancances de preparació i pintura es van estucar i es van reintegrar cromàticament, amb la qual cosa es van integrar de manera il·lusionista en l’escena, ja que es tractava de zones de reduïda importància.

La superfície pictòrica es va protegir amb dues pel·lícules de vernís, una primera de resina terpènica aplicada a brotxa, i una segona de resina sintètica, aplicada a compressor.

Com a mesura de conservació preventiva es va col·locar cartó ploma caragolat al bastidor per a protegir el revers de possibles colps durant els trasllats i manipulacions de l’obra en itineràncies, així com per a exercir d’aïllant tèrmic.

Estudios técnicos, científicos y radiológicosEstudis tècnics, científics i radiològics

En l’estudi d’aquesta obra de Fillol s’han utilitzat diferents tècniques d’anàlisi basades en la presa selectiva i optimitzada de micromostres:

  • Examen general de les micromostres mitjançant microscòpia estereoscòpica emprant un microscopi estereoscòpic Nikon SMZ1000 amb càmera digital Nikon DS-2Mv acoblada al microscopi.Aquesta tècnica ha permés l’examen general de les micromostres per a l’estudi microscòpic, estratigràfic, espectroscòpic, etc. posterior d’aquestes.
  • Estudi estratigràfic de les capes pictòriques.Les micromostres es van incloure en una resina incolora i transparent per a ser tallades i escatades posteriorment fins a obtindre una secció transversal ben definida.Aquestes seccions estratigràfiques es van analitzar amb un microscopi òptic (MO) Nikon model ECLIPSE 80i amb càmera Nikon DS-Fi1, proveït de llum reflectida i polaritzada i il·luminació incandescent i ultraviolada (UV).
  • Identificació dels components inorgànics de les capes pictòriques que prèviament van ser observades i estudiades amb MO emprant la tècnica de microscòpia electrònica d’escombratge-microanàlisi per dispersió d’energies de raigs X (MEB-EDX).L’anàlisi per dispersió d’energies de raigs X s’ha realitzat amb un equip Bruker-Quantax X Flash, acoblat a un microscopi electrònic d’escombratge Hitachi S-3400N.
  • Identificació de les fibres de les teles a través d’estudis morfològics de fibres tèxtils mitjançant microscopi òptic (MO) Nikon model ECLIPSE 80i amb càmera Nikon DS-Fi1, proveït de llum incandescent transmesa i polaritzada, i assajos microquímics utilitzant el reactiu de Schweitzer.

 

PublicacionesPublicacions

GARCÍA, G.”El retrat de Blasco Ibáñez, estudi i restauració”. En Vicente Blasco Ibáñez i Antonio Fillol.Memòria històric-artística i restauració del retrat de Vicente Blasco Ibáñez pintat per Antonio Fillol en 1900. Generalitat Valenciana, València, 2017.

JUANES, D.”Anàlisi de la paleta d’Antonio Fillol”. En Vicente Blasco Ibáñez i Antonio Fillol.Memòria històric-artística i restauració del retrat de Vicente Blasco Ibáñez pintat per Antonio Fillol en 1900. Generalitat Valenciana, València, 2017.

Visible
yes