Información del Proyecto

Registro

Denominación / Denominació
Retaule dels Set Gojos de la Mare de Déu
Ciudad / Ciutat
València
Provincia / Província
València
MunicipioMunicipi
València
LugarLloc
Estudi de Josep Benlliure
EscuelaEscola
Valenciana
IconografíaIconografia

Escenes dedicades als Set Gojos de la Mare de Déu. En aquest retaule es representen els Set Gojos Espirituals de la Mare de Déu, és a dir, els moments transcendentals de la vida de la Mare de Déu en l’ordre següent:
1. Taula central. Mare de Déu entronitzada amb l’Infant en la seua falda entre dos àngels.
2. Escena. Anunciació.
3. Escena. Nativitat.
4. Escena. Epifania.
5. Escena. Resurrecció.
6. Escena. Ascensió.
7. Escena. Pentecosta.
8. Escena. Dormició.
9. Predel·la. Santa Llúcia, Santa Bàrbara, Crist com a Baró de Dolors, Santa Quitèria i Sant Sebastià.

Observacions: No es conserva l’àtic, ni les polseres, ni el dosseret que coronava la taula central.

Foto 1
Pie foto 1Peu foto 1
Retaule dels Set Gojos, taller de Nicolau Falcó, Casa-Museu Benlliure (València). Imatge general abans de la restauració del retaule.
Foto 2
Pie foto 2Peu foto 2
Retaule dels Set Gojos, taller de Nicolau Falcó, Casa-Museu Benlliure (València). Imatge general del revers abans de la restauració del retaule.
Foto 3
Pie Foto 3
Retaule dels Set Gojos, taller de Nicolau Falcó, Casa-Museu Benlliure (València). Imatge de detall de la taula central Mare de Déu entronitzada amb l’Infant en la seua falda entre dos àngels abans de la restauració.
Foto 4
Pie Foto 4
Retaule dels Set Gojos, taller de Nicolau Falcó, Casa-Museu Benlliure (València). Imatge de detall del rostre de la Mare de Déu durant el procés de neteja.
Foto 5
Pie Foto 5
Retaule dels Set Gojos, taller de Nicolau Falcó, Casa-Museu Benlliure (València). Imatge mitjançant fluorescència visible induïda per llum ultraviolada (UV) durant el procés de neteja.
Foto 6
Pie Foto 6
Retaule dels Set Gojos, taller de Nicolau Falcó, Casa-Museu Benlliure (València). Imatge durant el procés d’estucament en l’escena de la Nativitat.
Foto 7
Pie foto 7
Retaule dels Set Gojos, taller de Nicolau Falcó, Casa-Museu Benlliure (València). Imatge de la taula central després de la restauració.
Foto 8
Pie foto 8
Retaule dels Set Gojos, taller de Nicolau Falcó, Casa-Museu Benlliure (València). Imatge de l’escena de Sant Sebastià en la predel•la després de la restauració.
Foto 9
Pie foto 9
Retaule dels Set Gojos, taller de Nicolau Falcó, Casa-Museu Benlliure (València). Imatge general del retaule després de la restauració.
Foto 10
Pie foto 10
Foto 11
Pie foto 11
Foto 12
Pie foto 12
ÉpocaÈpoca
1510
Autor
Desconegut
Documentación utilizadaDocumentació utilitzada
AtribuciónAtribució

Taller de Nicolau Falcó, actiu a la ciutat de València entre 1493 i 1530.

TécnicaTècnica

Oli i daurat sobre taula.

DimensionesDimensions
187 x 150 x 12 cm.
FirmaSignatura
No apareix
InscripcionesInscripcions
Cap
ExposicionesExposicions

Exposició permanent a la Casa-Museu Benlliure.

Estado de ConservaciónEstat de conservació

L’obra en general presentava diverses alteracions que l’afectaven tant a escala estructural com d’estrat pictòric i daurat.

Suport i estrat pictòric
Com a conseqüència de les nombroses galeries per atac biològic d’insectes xilòfags, gran part de l’estructura del suport es trobava afeblida i ocasionava una greu inestabilitat en tot el conjunt.
La transformació i l’envelliment dels materials havia provocat nombrosos clivells, pèrdues volumètriques del suport, desplaçaments de talles i motlures i separacions en els encaixos de les taules que configuren el suport, arribant fins i tot al trencament dels materials de reforç com l’estopa, el pergamí i la tela de lli. Algunes d’aquestes separacions es trobaven molt obertes i fracturaven longitudinalment les escenes i les desplaçava en pla, cosa que ocasionava, al seu torn, pèrdues dels estrats pictòrics i daurats en tota la seua extensió i la deformació de les imatges representades en aquelles escenes en què es localitzaven aquestes desunions. Per a la reparació d’aquestes desunions es va utilitzar una capa grossa de cera parafina a manera d’estuc o rebliment.
D’altra banda, s’evidenciaven clivells per tot l’estrat pictòric. En zones puntuals, es van localitzar xicotetes cassoletes i despreniments d’estrat pictòric, així com múltiples pèrdues de pel·lícula pictòrica i altres, que afectaven l’estrat de preparació i la pel·lícula pictòrica i deixaven a la vista el suport de fusta.
Capa grossa de vernís rovellat que estava ocultant el cromatisme original de l’obra, així com la diversitat de repintades realitzades en les diferents intervencions a què ha estat sotmesa l’obra.

Daurat
La superfície daurada evidenciava múltiples alteracions que quedaven reflectides en: colps, rascades, desgastos en la làmina daurada que deixaven a la vista la capa de bol i restes de cera. Les zones majorment afectades es localitzaven en la part inferior, els ixents de les talles i tota la perifèria del retaule.
També s’apreciaven nombroses repintades de naturaleses molt diverses i parts importants del suport que quedaven a la vista sense conservar cap dels estrats de preparació i daurat.
També en l’estrat pictòric s’observava una capa de vernís irregular amb rovell.

IntervenciónIntervenció

Suport
Els criteris seguits per a les reconstruccions volumètriques del suport han sigut tant a escala estructural com estètica, però sempre des de la mínima intervenció. Les zones seleccionades per a la reconstrucció es van determinar en funció d’aquelles que oferien inestabilitat a escala estructural i majorment afeblides. Quant als elements arquitectònics desapareguts, tan sols es van reproduir aquells que interferien en la correcta lectura del conjunt del retaule. Es va optar per deixar en fusta vista aquelles zones en què no es conservava cap estrat de daurat ni preparació de base i algunes de les reconstruccions volumètriques.
Els tractaments de consolidació i reconstrucció volumètriques en les zones deteriorades per atac d’insectes xilòfags es van realitzar en dues fases d’intervenció.
El farciment de les desunions longitudinals localitzades en les unions entre taules es va dur a terme mitjançant xicotets empelts de fusta de bassa. La utilització d’aquest tipus de fusta es va determinar en funció de les seues característiques i estructura anatòmica. L’aspecte natural d’aquesta és de tonalitat clara, per la qual cosa va ser necessari aplicar un tintatge per a la seua integració cromàtica respecte a la fusta original del suport.

Estrat pictòric i daurat
El primer dels processos d’intervenció dut a terme va ser la consolidació de totes aquelles zones que es trobaven descohesionades o amb perill de despreniment a causa del seu mal estat de conservació.
El següent procés es va centrar en la neteja, la qual es va executar en diverses fases d’intervenció. En primer lloc, una neteja mecànica per a l’eliminació de pols i brutícia superficial. Les restes i estucs de cera parafina també van ser retirades en aquesta primera fase de neteja. Com a segona fase d’aquest procés de neteja es van fer assajos de solubilitat basant-nos en l’anàlisi de materials, per a valorar en diferents prospeccions de neteja els paràmetres de dissolvents que cal utilitzar en l’eliminació de depòsits, brutícia, repintades i vernissos no originals. Una vegada determinats aquests paràmetres, es va fer una neteja fisicoquímica. En aquelles repintades més antigues i que presentaven més duresa, es va combinar una neteja fisicoquímica amb gels de dissolvents i neteja mecànica.
Quant al procés d’estucament de totes aquelles pèrdues a escala d’estrat pictòric i daurat, es va utilitzar un estuc natural de característiques similars a l’original. En aquelles pèrdues localitzades en les unions entre taules es va optar pel criteri de no-intervenció, d’aquesta manera no es va restituir l’estrat de preparació, ja que el desplaçament ocasionat en aquestes unions impediria la lectura correcta a escala pictòrica de les escenes que es representen ací. El procés d’aplicació del bol es va dur a terme a la manera tradicional amb un bol de tonalitat similar a l’original.
Pel que fa a la fase de reintegració cromàtica de l’estrat pictòric, aquesta es va establir en dues fases d’intervenció tenint en compte sempre els principis de mínima intervenció i reversibilitat. Una primera fase de reintegració amb colors a l’aigua com a base i una segona de retoc amb colors al vernís. Es van combinar diferents tècniques en funció de la grandària de la llacuna: rigattino o tratteggio i punteig. Quant al daurat, la reintegració es va dur a terme amb or en pols de 23¾ i veladures amb colors a l’aigua. La tècnica utilitzada va ser la del rigattino o tratteggio.
Com a fase final d’intervenció, es va aplicar un vernís de protecció a base de resines sintètiques de baix pes molecular i totalment estables.

Estudios técnicos, científicos y radiológicosEstudis tècnics, científics i radiològics
  • Documentació fotogràfica mitjançant diferents fonts d’il·luminació:
    • Fotografia amb llum visible.
    • Fotografia mitjançant fluorescència visible induïda per llum ultraviolada (UV).
    • Fotografia infraroja (IR).
  • Anàlisi de materials. Estudi en secció estratigràfica.
    • Microscòpia estereoscòpica.
    • Microscòpia òptica visible i ultraviolada.
    • Microscòpia electrònica d’escombratge (SEM) amb sistema de microanàlisi de dispersió d’energia de raigs X (EDX).
    • Espectroscòpia infraroja per transformada de Fourier (FTIR).
  • Estudi radiogràfic.
  • Test aquós i de solubilitat.
PublicacionesPublicacions

FERRAZA, L., MADRID, J., MARTÍNEZ A., RISQUEZ, A., SAMPER, V., SÁNCHEZ, G., SARRIÓ, F., El retaule dels Set Goigs de la Casa Museu Benlliure, Ajuntament de València, Regidoria de Patrimoni i Recursos Culturals, València, 2018.

Visible
yes