detall

Información del Proyecto

Registro

Denominación / Denominació: Pintures murals que representen el moment de la Troballa de la imatge de la Mare de Déu del Puig i el lliurament de la icona a l’Orde dels Mercedaris pel rei Jaume I.

Ciudad / Ciutat: Santa Maria del Puig

Provincia / Província: València

MunicipioMunicipi: Santa Maria del Puig

LugarLloc: Església Cúpula, petxines i ovals del cambril de la Mare de Déu situada darrere de l’altar major.

EscuelaEscola: Valenciana

IconografíaIconografia: Escenes de la història i culte de la imatge de Santa Maria del Puig:
Cúpula:
1. Escena. Enterrament urgent de la icona mariana davall d’una campana, per a evitar-ne la destrucció i profanació
2. Escena. Troballa prodigiosa i desenterrament de la icona mariana davall de la campana i davant de la presència del rei Jaume I, Sant Pere Nolasc i dos frares mercedaris fundadors del monestir, fra Pere d’Amer, Bernat Guillem d’Entença.
Petxines:
4. Escena. La talla prodigiosa de la imatge de la Mare de Déu per uns àngels.
5. Escena. La miraculosa translació de la imatge mariana al Puig per tres àngels fadrins.
6. Escena. Sant Pere i Sant Jaume venerant la icona en el seu altar.
7. Escena. Els religiosos benedictins i mercedaris venerant la icona en el seu altar.
Ovals dels murs laterals:
8. Escena. La rendició de València. Lliurament de les claus de la ciutat per Zayy?n, l’últim rei musulmà de la taifa valenciana, que es posa de genolls a terra davant del rei coronat, mentre que Zayy?n ha deixat en terra la seua corona, en senyal de la seua derrota davant del rei Jaume I.

Foto 1

Pie foto 1Peu foto 1: Pintures murals del cambril de la Mare de Déu, monestir mercedari de Santa Maria (el Puig). Abans de la restauració.

Foto 2

Pie foto 2Peu foto 2: Pintures murals del cambril de la Mare de Déu, monestir mercedari de Santa Maria (el Puig). Després de la restauració.

Foto 3

Pie Foto 3: Pintures murals del cambril de la Mare de Déu, monestir mercedari de Santa Maria (el Puig). Detall de la neteja.

Foto 4

Pie Foto 4: Pintures murals del cambril de la Mare de Déu, monestir mercedari de Santa Maria (el Puig). Detall d’estucament.

Foto 5

Pie Foto 5

Foto 6

Pie Foto 6

Foto 7

Pie foto 7

Foto 8

Pie foto 8

Foto 9

Pie foto 9

Foto 10

Pie foto 10

Foto 11

Pie foto 11

Foto 12

Pie foto 12

ÉpocaÈpoca: Es va començar en 1776 i es va finalitzar en 1780.

Autor: Josep Vergara

Documentación utilizadaDocumentació utilitzada: Hi ha un document manuscrit en l’Arxiu Històric Nacional del P. Lorenzo Quili denominat “Directori per al descàrrec de les obligacions perpètues del Reial Convent del Puig” i en el “Llibre major de despeses del monestir del Puig”, del P. Devesa, de 1984, en les pàgines 24 i 25.

AtribuciónAtribució

TécnicaTècnica: Pintura mural.

DimensionesDimensions: 6,50 × 7,30 m.

FirmaSignatura

InscripcionesInscripcions: SANCTA MARIA ORA PRO NOBIS, IMAGO TUA SIT NOBIS TUTRIX, IQUA FUIT AB ANGELIS IN LAPIDE SEPULCHRI DEDOLATA, ET AB EIS ASPORTATA; AC APOSTOLORUM ADVENTU DECORATA. SERVI TUI TE COLIMUS: ABIGE FULGURA, TONITRUA, SONITUM CAMPANAE, QUAM FECIMUS AEREA SEXCENTESIMA SEXAGESIMA.

ExposicionesExposicions: És pintura mural.

Estado de ConservaciónEstat de conservació: El cambril és una estança de planta quasi quadrada (6,50 × 7,30) que es va començar el març de 1766 i es va acabar el setembre de 1780. Per tant, és una sala afegida posteriorment a l’església gòtica.
Probablement aquest fet explica la presència de clevills estructurals que travessen algunes zones dels frescos.
Un d’aquests clevills estructurals ha afectat el mur sud, travessa totalment el medalló que representa Zayy?n oferint les claus de València a Jaume I i després s’endinsa en la cúpula en què es troba la major part dels frescos de Vergara.
Les pintures, a més, presentaven un aspecte enfosquit a causa, possiblement, del fum de les espelmes i de la contínua deposició de partícules de pols de naturalesa més o menys grassa.
Es detecta també la presència d’eflorescències salines en les petxines i en la part inferior de la cúpula, que havien provocat bambolles i pèrdua de part de la policromia.
Es van detectar, a més, restes d’esguitades d’algeps, així com algunes repintades, especialment en àrees afectades per clevills i per eflorescències de sals.
Pel que fa a les motlures daurades, aquestes estaven cobertes per depòsits de brutícia i, en algunes zones, presentaven clevills i pèrdues d’or.

IntervenciónIntervenció: En primer lloc es van fer estudis científics com a suport als processos de restauració.
La primera intervenció que s’ha fet ha sigut la neteja de totes les superfícies. La brutícia més superficial i els depòsits de pols mitjançant microaspiració i amb ajuda de brotxes blanes.
Per a brutícia més grassa i adherida, primer s’ha utilitzat goma wishab de diferents dureses amb suport de microaspiració per a recollir les restes.
I en segon lloc, mescles de sepiolita i aigua destil·lada després de la interposició de paper japonés.
Per a eliminar restes de brutícia molt grassa i molt adherida, s’ha utilitzat citrat de triamoni a pH neutre.
Per a eliminar el vernís present en una de les petxines, fruit d’una intervenció posterior, i amb la realització dels tests de solubilitat pertinents, s’ha utilitzat una mescla de dissolvents amb fd= 60.
S’ha realitzat el dessalatge de totes les àrees de les pintures afectades per eflorescències i subeflorescències, mitjançant mescles de pasta de cel·lulosa i aigua destil·lada, amb interposició de paper japonés.
S’ha dut a terme també la consolidació de les zones amb pèrdua de cohesió, mitjançant aplicació de nanopartícules de calci aplicades amb brotxa després de la interposició de paper japonés.
Pel que fa als clevills, s’han consolidat aplicant morter d’injecció.
Els clevills estructurals s’han consolidat amb un aglutinant hidràulic compost de calç i eco-putzolana, arenes naturals ultrafines i additius especials retenidors d’aigua. Aquest producte es va aplicar mitjançant sistema d’injecció.
Per als clevills del medalló, a causa de les dimensions que presentaven, es va decidir fer una consolidació estructural del drap que els sustenta, amb un morter compost de calç hidràulica natural i eco-putzolana, arenes naturals, additius especials, microfibres i fibres de vidre.
Després d’estabilitzar els clevills, s’ha aplicat per la part anterior morter natural de calç i arena en relació 1:3. En aquest cas no s’ha fet reintegració cromàtica perquè el clevill no és per pèrdues de policromia, sinó per trencament amb posterior desplaçament. Així, el morter s’ha deixat a nivell baix sense estucar ni retocar.
En la resta de les pintures, les zones que havien patit pèrdues de la capa pictòrica, s’ha estucat utilitzant un estuc a base de calç i un inert. Les zones estucades s’han reintegrat cromàticament per a recuperar-ne la unitat de la imatge i facilitar la lectura del conjunt.
La neteja de les decoracions daurades de les motlures s’ha dut a terme amb aigua destil·lada aplicada amb hisop i la reintegració dels fragments que falten s’ha fet aplicant bol groc que posteriorment s’ha brunyit.

Estudios técnicos, científicos y radiológicosEstudis tècnics, científics i radiològics: Els estudis científics previs realitzats han sigut de dos tipus: amb presa de mostra i sense.
Els estudis previs sense presa de mostra han implicat el registre fotogràfic de tots els danys i alteracions presents. Amb la informació obtinguda, ja s’ha anat conformant una primera valoració de l’estat de conservació de les pintures.
Per a fer els estudis científics amb presa de mostra s’han emprat les tècniques següents: microscòpia estereoscòpica, microscòpia òptica amb fonts de llum visible i ultraviolada (MO), microscòpia electrònica d’escombratge amb microanàlisi (SEM-EDX) i espectroscòpia infraroja per transformada de Fourier (FTIR). Gràcies a aquestes tècniques, s’ha pogut realitzar l’estudi de materials tant originals com de depòsit o neoformació (suport, pigments, sals, etc.), determinar la tècnica d’execució i avaluar l’estat de conservació.

PublicacionesPublicacions: Estudi històric:

Catalá Gorgues, Miguel Ángel. El pintor y académico José Vergara (Valencia, 1726-1799). València, 2004.

Gimilio Sanz, David. José Vergara (1726-1799). Del tardobarroco al clasicismo dieciochesco. València, 2005.

Visible: yes

Info