detall

Información del Proyecto

Registro

Denominación / Denominació: Sant Pau

Ciudad / Ciutat: València

Provincia / Província: València

MunicipioMunicipi: València

LugarLloc: Museu Catedralici Diocesà de València

EscuelaEscola: Anònim

IconografíaIconografia: Probablement, aquesta obra formava part d’un retaule de grans dimensions, executat en el primer terç del segle XVI, del qual només es té constància d’aquesta peça. La figura de Sant Pau està representada en un paisatge amb perspectiva que ocupa la major part de la composició. Se’l representa amb barba llarga, calb i vestit amb túnica i mantell de la manera posterior a la seua conversió.
Porta a la mà dreta el seu atribut tradicional, una espasa, que representa l’instrument del seu martiri, i a la mà esquerra porta un llibre similar al dels evangelistes, atribut associat al primitiu art cristià.
L’escena s’estructura en tres plans. El primer pla és on es troba el personatge sobre el riu i un llit de vegetació abundant. Des d’un paisatge rocós en el segon pla, brolla una font que dona origen al riu. I en el tercer pla la composició correspon a la representació de muntanyes i bosc.

Foto 1

Pie foto 1Peu foto 1: Sant Pau, Anònim, Museu Catedralici Diocesà de València, detall d’abans de la restauració amb il•luminació de llum rasant.

Foto 2

Pie foto 2Peu foto 2: Sant Pau, Anònim, Museu Catedralici Diocesà de València, detall del revers abans de la restauració.

Foto 3

Pie Foto 3: Sant Pau, Anònim. Museu Catedralici Diocesà de València, detall del rostre abans de la restauració.

Foto 4

Pie Foto 4: Sant Pau, Anònim. Museu Catedralici Diocesà de València, detall del rostre abans de la restauració. Superfície pictòrica en la qual s’aprecien diminutes bambolles, moltes de les quals amb pèrdua.

Foto 5

Pie Foto 5: Sant Pau, Anònim. Museu Catedralici Diocesà de València, detall durant el procés d’assentament de les bambolles.

Foto 6

Pie Foto 6: Sant Pau, Anònim. Museu Catedralici Diocesà de València, detall del rostre durant el procés de neteja.

Foto 7

Pie foto 7: Sant Pau, Anònim. Museu Catedralici Diocesà de València, detall del procés d’estucat.

Foto 8

Pie foto 8: Sant Pau, Anònim. Museu Catedralici Diocesà de València, detall del rostre una vegada finalitzada la restauració.

Foto 9

Pie foto 9: Sant Pau, anònim. Museu Catedralici Diocesà de València, imatge general una vegada finalitzada la restauració.

Foto 10

Pie foto 10

Foto 11

Pie foto 11

Foto 12

Pie foto 12

ÉpocaÈpoca: Primer terç del segle XIV.

Autor: Anònim

Documentación utilizadaDocumentació utilitzada

AtribuciónAtribució

TécnicaTècnica: Oli.

DimensionesDimensions: Alçària: 187,5 cm; amplària part superior: 95 cm; i part inferior: 94 cm; profunditat: 9 cm.

FirmaSignatura: No apareix.

InscripcionesInscripcions: Cap.

ExposicionesExposicions

Estado de ConservaciónEstat de conservació: Tots els materials d’aquesta obra suportaren les altes temperatures d’un incendi ocorregut a la sagristia major de la catedral de València (21 de juliol de 1936), que va derivar en una complicada seqüència de danys.
El suport d’aquesta obra presenta una construcció bastant complexa, amb un inusual nombre de panells o taulons de fusta, la fàbrica dels quals no compleix amb les cures que les ordenances gremials del segle XVI exigien. Estan units mitjançant assemblatge en unions vives amb abundants elements metàl·lics de subjecció entre claus i espigues, i retinguts amb una estructura portant de subjecció. En l’anàlisi radiogràfica s’identifica la presència d’un petit llistó, que s’ajusta a la composició per a compensar les dimensions del conjunt.
El suport, identificat com a Pinus nigra, presenta en tota la superfície del revers i de la seua estructura portant una capa densa d’acetat de polivinil aplicada en alguna intervenció anterior, i que conté en la seua composició un inhibidor, la hidroquinona. Aquest material polimeritza quan s’exposa a la llum i, per tant, crea serioses dificultats per a eliminar-lo, fins i tot amb l’ús de dissolvents orgànics.
Els danys físics en els estrats pictòrics provocats per altes temperatures de foc van causar la deformació d’una gran extensió de la superfície, amb masses desiguals de vesícules i bambolles, retracció de materials i la contracció d’alguns elements afegits en les intervencions anteriors de restauració. En les estructures internes, les capes elaborades amb algeps i un aglutinant de naturalesa proteica (tipus cola), els canvis morfològics són irreversibles. A més, el medi àcid creat en l’incendi va provocar transformacions significatives i irreversibles per a alguns pigments. I a causa de la deterioració de la pintura, la caracterització de la seua tècnica ha sigut molt confusa.
En la superfície de la pintura, juntament amb el fum, el carbó de la combustió i els gasos inflamables de l’incendi, es van depositar sediments en abundància d’algeps i terres, silicats, alumini, cerussita i fòsfor, i es van filtrar en l’estructura pictòrica de manera que van afectar irreversiblement vernissos, aglutinants i pigments.

IntervenciónIntervenció: El projecte d’intervenció es va dissenyar a través de cinc enfocaments relacionats entre si. Les anàlisis químiques i físiques per a la caracterització dels materials i la localització d’aquests. El mètode d’intervenció més adequat i els riscos que interfereixen tant en la salut com per als materials de l’obra. Juntament amb l’enfocament històric, que busca determinar la seua atribució, interferències i intervencions anteriors.
Per a la identificació inicial dels materials es va realitzar l’anàlisi a 14 mostres de l’estrat pictòric i del suport. Com que presentava una deformació en superfície tan infreqüent, es va realitzar un estudi amb la captura d’imatges per transformació de la llum reflectida (RTI), tècnica emprada per a obtindre dades digitals que poden produir imatges anomenades Reflectance Transformation Images (RTIs). Aquesta tècnica afig a la fotografia digital les contribucions de la reflexió de la llum i guarda l’examen sobre la forma tridimensional de la superfície.
Amb l’estudi radiogràfic es va aconseguir determinar la relació de la formació de les grans vesícules, amb la zona de pressió exercida en el suport des de l’estructura portant. Les grans vesícules es van formar amb l’emissió de gasos, humitat i partícules a la superfície pictòrica des del suport. I la força de subjecció de l’estructura portant no va permetre un garsament natural en la fusta i alliberar la humitat de composició d’aquesta.
Segons la distribució de les àrees afectades, els plans d’intervenció es van classificar en tres grups: zones amb alçaments de pintura i preparació [G1= deformacions de grans bufetes < 10 cm], àrees amb bambolles d’una grandària mitjana [G2= deformacions > 10 cm i < 5 cm] i [G3] tota la superfície amb nombrosos alçaments de pintura (en bambolles diminutes, moltes amb despreniments).
Per a abordar la seua consolidació, es va determinar un pla de treball molt individualitzat amb cada bambolla, pensant en el temps que seria necessari per a revertir un estrat material sense elasticitat a una certa flexibilitat, i que permetera exercir una mínima pressió (tractaments de 24 a 48 hores).
La protecció, amb la premissa del control visual i absolut de la superfície pictòrica, es va realitzar amb una cobertura transparent per a immobilitzar-la, vigilar el comportament de la pintura, l’adaptació, la flexibilitat i el retrocés de la deformació.
El programa de neteja de vernissos alterats, amb la retirada de sediments, es va establir una vegada valorats els assajos aquosos i després de realitzar les proves de solubilitat amb un test de dissolvents. Es va decidir conservar algunes repintades per la seua proximitat material amb l’original, evitant el risc que es perderen.
Després de la retirada de vernissos i depòsits alterats sobre la superfície original, es va aplicar una cobertura de vernís elaborat amb una resina natural les propietats de la qual, com el color, la solidificació, la duresa o la solubilitat, són les idònies per a cobertures pròximes als materials originals.
El material de farciment de les llacunes va ser elaborat amb els materials afins a la composició de l’original.
La reintegració cromàtica es va executar en dues fases. I l’envernissat entre les dues fases de reintegració cromàtica es va programar en un sistema multicapa dissenyat per a ser aplicat amb diferents resines de baix pes molecular i totalment estables, plantejat per a acomplir funcions i propietats diferents.
En la zona superior es va col·locar un panell de fusta d’uns 20 cm en la franja concebuda per a contindre un fris decoratiu, daurat i policromat, per mitjà d’un sistema independent que permet extraure’l sense interferir amb el material original.
El propòsit estètic buscava donar continuïtat visual evitant la focalització superior.

Estudios técnicos, científicos y radiológicosEstudis tècnics, científics i radiològics

Documentació fotogràfica mitjançant diferents fonts d’il·luminació:

Fotografia amb llum visible.
Fotografia mitjançant fluorescència visible induïda per llum ultraviolada (UV).
Fotografia infraroja (IR).
Macrofotografies.

Anàlisi de materials. Estudi en secció estratigràfica.

Microscòpia estereoscòpica.
Microscòpia òptica visible i ultraviolada.
Microscòpia electrònica d’escaneig (SEM) amb sistema de microanàlisi de dispersió d’energia de raigs X (EDX).
Espectroscòpia infraroja per transformada de Fourier (FTIR).
Estudi radiogràfic.
Reflectance Transformation Images (RTIs)
Digitalització 3D.
Test aquós i de solubilitat.

PublicacionesPublicacions: Reflectance Transformation Imaging (RTI) en el IVC+R
o Vivancos Ramón, María Victoria, et al. EMERGE 2014 – Jornadas de Investigación Emergente en Conservación y Restauración de Patrimonio, València, 2014. pàg. 153-162.

Visible: yes

Info