detall

Información del Proyecto

Registro

Denominación / Denominació: Mare de Déu dels Desemparats

Ciudad / Ciutat: València

Provincia / Província: València

MunicipioMunicipi: València

LugarLloc: Cambril de la Mare de Déu. Reial basílica de la Mare de Déu dels Desemparats

EscuelaEscola: Valenciana

IconografíaIconografia: El model iconogràfic és el d’una imatge jacent, d’acord amb la seua funció emparadora dels confrares i ajusticiats difunts sobre els quals es posava.
Vist túnica talar daurada cenyida a la cintura, decorada per un ampli rivet circular, a l’altura del coll, decorat amb motius geomètrics. Els seus plecs cauen en paral·lel amb una molt lleugera inclinació cap a l’esquerra.
En la zona inferior, aquests plecs es tallen d’una manera incomprensible, possiblement perquè aquesta zona va ser tallada o manipulada en algun moment, ja que no apareixen els peus de la imatge, cosa improbable en una escultura jacent, i que sí que veiem en les representacions pictòriques d’aquesta imatge. Sobre la túnica llueix un mantell apegat al cos, rivetat amb sanefa de roleus, que li cau des dels muscles, especialment des del dret, i es recull en el seu braç esquerre deixant caure, per davall d’aquest, una de les puntes.
El cap de la imatge està inclinat cap avant sobre l’eix del tronc, testimoniatge de la seua condició jacent. Llueix una llarga cabellera amb ratlla al mig, que distribueix en dos flocs de cabells ondulants recollits en la part posterior del cap. El rostre no és l’original gòtic, sinó el que l’escultor Josep Maria Ponsoda va realitzar en 1939. La mà dreta, estesa, subjecta una vara de lliris blancs de plata i una rosa d’or. Amb la mà esquerra subjecta el Jesús infant. En la part inferior, dos Sants Innocents, un en actitud orant i un altre implorant l’empara i salvació, amb els seus identificatius talls en el coll i les cames, apareixen agenollats als peus de la imatge.

Foto 1

Pie foto 1Peu foto 1: Mare de Déu dels Desemparats, anònim. Reial basílica de la Mare de Déu dels Desemparats (València). Imatge general abans de la restauració de la Mare de Déu i el seu conjunt escultòric.

Foto 2

Pie foto 2Peu foto 2: Mare de Déu dels Desemparats, anònim. Reial basílica de la Mare de Déu dels Desemparats (València). Imatge de detall del coll de la Mare de Déu abans de la restauració.

Foto 3

Pie Foto 3: Mare de Déu dels Desemparats, anònim. Reial basílica de la Mare de Déu dels Desemparats (València). Imatge de detall del lateral esquerre de la Mare de Déu abans de la restauració.

Foto 4

Pie Foto 4: Mare de Déu dels Desemparats, anònim. Reial basílica de la Mare de Déu dels Desemparats (València). Imatge de detall de la mà esquerra de la Mare de Déu durant el procés de neteja.

Foto 5

Pie Foto 5: Mare de Déu dels Desemparats, anònim. Reial basílica de la Mare de Déu dels Desemparats (València). Imatge de detall del cap de la Mare de Déu durant el procés de neteja i estucament.

Foto 6

Pie Foto 6: Mare de Déu dels Desemparats, anònim. Reial basílica de la Mare de Déu dels Desemparats (València). Imatge general de la Mare de Déu durant el procés de neteja i estucament.

Foto 7

Pie foto 7: Mare de Déu dels Desemparats, anònim. Reial basílica de la Mare de Déu dels Desemparats (València). Imatge general de la Mare de Déu i el seu conjunt escultòric després de la restauració.

Foto 8

Pie foto 8: Mare de Déu dels Desemparats, anònim. Reial basílica de la Mare de Déu dels Desemparats (València). Imatge de detall de la Mare de Déu i l’Infant després de la restauració.

Foto 9

Pie foto 9: Mare de Déu dels Desemparats, anònim. Reial basílica de la Mare de Déu dels Desemparats (València). Imatge general de la Mare de Déu amb tots els seus atributs i vestimenta, després de la restauració.

Foto 10

Pie foto 10

Foto 11

Pie foto 11

Foto 12

Pie foto 12

ÉpocaÈpoca: Imatge del primer quart del segle XV amb intervencions des dels segles XVI al XX.

Autor: Anònim

Documentación utilizadaDocumentació utilitzada

AtribuciónAtribució

TécnicaTècnica: La imatge que observem en l’actualitat acumula tota una evolució de tècniques i materials.
La primitiva escultura gòtica va ser realitzada a partir d’un motle emprant per a executar-la una pasta de cartó-pedra. Aquesta estructura de cartó-pedra descansa sobre una taula de fusta, policromada en el revers amb motius decoratius, conformant la primitiva imatge jacent de la Mare de Déu.
Per a adaptar aquesta imatge jacent a una imatge alçada s’afig, en la part posterior, una estructura de fusta amb suports metàl·lics i teles encolades i enguixades. Les mans que conserva en l’actualitat, posteriors a les originals, estan fetes en fusta policromada, així com les figures dels Sants Innocents (s. XVIII) i l’Infant (s. XX).
Estat de conservació / diagnòstic:
Tant la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats com el seu conjunt escultòric (el Jesús infant i els Sants Innocents) presentaven un estat de conservació diferent a causa de les diferents intervencions a què han estat sotmesos com a conseqüència de les transformacions que han tingut al llarg de la seua història material.
L’estructura de manteniment de la imatge evidenciava un bon estat de conservació. Pel que fa al suport, s’observaven xicotets clevills, sense que aquests n’afectaren l’estructura.
La imatge de la Mare de Déu tenia una major deterioració en la zona del rostre, coll i cabells. Aquesta deterioració quedava reflectida en una gran acumulació de brutícia, greix i pols de manera molt irregular, pèrdues de policromia localitzades majoritàriament en el front i els laterals del rostre, així com repintades, estucs i vernissos que ocultaven part de l’original.
Quant al mantell i la túnica, s’hi apreciava una capa de pols i brutícia que emmascarava tota la superfície daurada i policromada, així com diverses rascades provocades per manipulacions i canvis de vestimenta.
Les mans de la Mare de Déu fetes de fusta presentaven, entre si, un estat de conservació diferent. La mà dreta evidenciava un ennegriment bastant acusat, a més de pols i greix acumulats per tota la superfície. En un primer examen es va observar una repintada generalitzada per tota la superfície. Després dels estudis científics es va poder determinar que hi havia successives capes de repolicromia, concretament un total de cinc estrats diferents. La mà esquerra mostrava menys danys en superfície que la dreta. En general es trobava coberta per una capa gruixuda de brutícia i greix, així com un vernís acolorit i oxidat. Les successives intervencions a les quals s’ha vist sotmesa la policromia de les dues mans al llarg de la seua història evidenciaven una tonalitat diferent l’una respecte de l’altra.
Una troballa que cal esmentar ha sigut el descobriment de la peanya original sobre la qual recolzava la Mare de Déu, oculta dins del pedestal barroc de plata. Pel que fa al seu estat de conservació, s’observaven xicotetes alteracions de tipus estructural amb pèrdues puntuals. La capa superficial presentava moltes irregularitats, amb una gruixuda capa d’estucs que estaven emmascarant l’escassa presència de restes de daurat.
El Jesús infant que conserva en l’actualitat va ser realitzat en 1964 per l’escultor Carmel Vicent. Aquest presentava un bon estat de conservació. Xicotetes ratllades, rascades i desgastos generalitzats per tota la policromia. També s’apreciava una fina capa de brutícia ambiental i greix, sent més acusada en aquelles zones que no quedaven protegides per les vestimentes.
Les imatges dels Sants Innocents que acompanyen actualment la Mare de Déu i que substitueixen les originals són d’estil barroc i estan fetes de fusta tallada i policromada. Tots dos evidenciaven un estat de conservació poc òptim amb importants deterioracions. Quant al suport, s’apreciaven xicotets clevills en el rostre i en els acoblaments de la talla dels braços. També hi ha pèrdues volumètriques de suport localitzades en les falanges dels dits de les mans, així com reposicions de talla d’una anterior intervenció de restauració.

DimensionesDimensions: 164 × 70,5 × 55 cm.

FirmaSignatura: No apareix

InscripcionesInscripcions: Cap

ExposicionesExposicions

Estado de ConservaciónEstat de conservació: Tant la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats com el seu conjunt escultòric (el Jesús infant i els Sants Innocents) presentaven un estat de conservació diferent a causa de les diferents intervencions a què han estat sotmesos com a conseqüència de les transformacions que han tingut al llarg de la seua història material.
L’estructura de manteniment de la imatge evidenciava un bon estat de conservació. Pel que fa al suport, s’observaven xicotets clevills, sense que aquests n’afectaren l’estructura.
La imatge de la Mare de Déu tenia una major deterioració en la zona del rostre, coll i cabells. Aquesta deterioració quedava reflectida en una gran acumulació de brutícia, greix i pols de manera molt irregular, pèrdues de policromia localitzades majoritàriament en el front i els laterals del rostre, així com repintades, estucs i vernissos que ocultaven part de l’original.
Quant al mantell i la túnica, s’hi apreciava una capa de pols i brutícia que emmascarava tota la superfície daurada i policromada, així com diverses rascades provocades per manipulacions i canvis de vestimenta.
Les mans de la Mare de Déu fetes de fusta presentaven, entre si, un estat de conservació diferent. La mà dreta evidenciava un ennegriment bastant acusat, a més de pols i greix acumulats per tota la superfície. En un primer examen es va observar una repintada generalitzada per tota la superfície. Després dels estudis científics es va poder determinar que hi havia successives capes de repolicromia, concretament un total de cinc estrats diferents. La mà esquerra mostrava menys danys en superfície que la dreta. En general es trobava coberta per una capa gruixuda de brutícia i greix, així com un vernís acolorit i oxidat. Les successives intervencions a les quals s’ha vist sotmesa la policromia de les dues mans al llarg de la seua història evidenciaven una tonalitat diferent l’una respecte de l’altra.
Una troballa que cal esmentar ha sigut el descobriment de la peanya original sobre la qual recolzava la Mare de Déu, oculta dins del pedestal barroc de plata. Pel que fa al seu estat de conservació, s’observaven xicotetes alteracions de tipus estructural amb pèrdues puntuals. La capa superficial presentava moltes irregularitats, amb una gruixuda capa d’estucs que estaven emmascarant l’escassa presència de restes de daurat.
El Jesús infant que conserva en l’actualitat va ser realitzat en 1964 per l’escultor Carmel Vicent. Aquest presentava un bon estat de conservació. Xicotetes ratllades, rascades i desgastos generalitzats per tota la policromia. També s’apreciava una fina capa de brutícia ambiental i greix, sent més acusada en aquelles zones que no quedaven protegides per les vestimentes.
Les imatges dels Sants Innocents que acompanyen actualment la Mare de Déu i que substitueixen les originals són d’estil barroc i estan fetes de fusta tallada i policromada. Tots dos evidenciaven un estat de conservació poc òptim amb importants deterioracions. Quant al suport, s’apreciaven xicotets clevills en el rostre i en els acoblaments de la talla dels braços. També hi ha pèrdues volumètriques de suport localitzades en les falanges dels dits de les mans, així com reposicions de talla d’una anterior intervenció de restauració.

IntervenciónIntervenció: La primera fase d’intervenció de la imatge i el seu conjunt escultòric es va centrar en el procés de neteja.
En primer lloc, es va fer una neteja mecànica superficial de la policromia i dels daurats. Una segona fase d’aquest procés es va centrar en diferents assajos de solubilitat de pigments i aglutinants, per a valorar en diferents prospeccions de neteja els paràmetres de dissolvents que cal utilitzar en l’eliminació de depòsits, brutícia, repintades i vernissos. Una vegada determinats els paràmetres que s’han d’utilitzar, es va dur a terme una neteja fisicoquímica tant de les policromies com dels daurats.
En el rostre de la imatge es va fer una neteja en la qual es va eliminar la repintada que emmascarava la policromia original del coll i del front. A continuació es va dur a terme una neteja mecànica a punta de bisturí dels durs estucs que cobrien part dels cabells daurats originals de la Mare de Déu i del volum del seu front. Després de dur a terme aquesta intervenció, van quedar a la vista diferents daurats, la qual cosa evidenciava les diferents intervencions que la imatge ha tingut al llarg de la seua història, així com la policromia antiga de tonalitat rosàcia molt clara.
En la túnica i el mantell de la Mare de Déu es va fer una neteja fisicoquímica del daurat, així com de les diferents policromies.
Pel que fa a les mans de la Mare de Déu, es va procedir a l’eliminació, mitjançant una neteja fisicoquímica, dels diferents estrats de repolicromies i vernissos que emmascaraven el cromatisme original de la policromia de les dues mans.
Tant en el Jesús infant com en els Sants Innocents, també es va fer una neteja fisicoquímica. Després d’aquesta neteja, van quedar evidenciats els deterioraments que estaven ocults per les repintades i la densa capa de brutícia, i es van descobrir moltes abrasions provocades per les joies que portaven, pèrdues de veladures en la policromia i reposicions d’algunes de les falanges de les mans i del braç d’un dels Innocents.
En la peanya original de la imatge es va procedir amb una combinació de neteja mecànica i química. Després d’aquesta neteja, va quedar a la vista una peanya daurada. De l’or original d’aquesta a penes quedaven restes.
Una de les fases d’intervenció amb més rellevància en el procés d’intervenció de la imatge va ser l’eliminació del travesser central que se situava a l’altura de les mans de la Mare de Déu. En aquest procés va resultar fonamental el suport que es va tindre de l’estudi radiogràfic d’aquesta zona, mitjançant el qual es va poder determinar que aquest travesser no formava part estructural en la subjecció dels braços, per la qual cosa l’eliminació d’aquest no suposava cap dany per a la imatge. Per a fer-ho, es va anar desbastant i rebaixant a poc a poc la fusta fins a l’eliminació total.
El següent procés d’intervenció va ser la reparació de tots els xicotets clevills, així com l’estucament i anivellat de pèrdues. Per a fer-ho es va utilitzar un estuc natural de similars característiques que l’original. Una vegada estucats tots els trossos que faltaven, es va procedir amb la fase de reintegració cromàtica de la policromia. Per a això es van combinar, segons les zones que s’havia de tractar, les tècniques del rigattino i del puntillisme.
Quant a la policromia, es va dur a terme una primera fase de reintegració amb colors a l’aigua, i una segona de retoc amb colors al vernís. En el daurat es va utilitzar or en pols de 23 ¾ aplicat mitjançant la tècnica del punteig.
Com a fase final d’intervenció, es va aplicar un vernís de protecció, a base de resines sintètiques de baix pes molecular i totalment estables, mitjançant compressor.

Estudios técnicos, científicos y radiológicosEstudis tècnics, científics i radiològics

Documentació fotogràfica mitjançant diferents fonts d’il·luminació:
- Fotografia amb llum visible.
- Fotografia mitjançant fluorescència visible induïda per llum ultraviolada (UV).
- Fotografia infraroja (IR).
Anàlisi de materials. Estudi en secció estratigràfica.
- Microscòpia estereoscòpica.
- Microscòpia òptica visible i ultraviolada.
- Microscòpia electrònica d’escombratge (SEM) amb sistema de microanàlisi de dispersió d’energia de raigs X (EDX).
- Espectroscòpia infraroja per transformada de Fourier (FTIR).
Estudi radiogràfic.
Digitalització 3D.
Videoendoscòpia.
Test aquós i de solubilitat.

PublicacionesPublicacions

Pérez García, C. et al. La restauración de la Virgen de los Desamparados y su camarín, Generalitat Valenciana, València, 2015.

Visible: 1

Info