detall

Información del Proyecto

Registro

Denominación / Denominació: Mare de Déu del Gremi dels Moliners

Ciudad / Ciutat: València

Provincia / Província: València

MunicipioMunicipi: València

LugarLloc: Sala del Museu de Belles Arts

EscuelaEscola: Escola Valenciana

IconografíaIconografia: La taula, coneguda també com a “Mare de Déu de l’Almoina”, mostra asseguda en un setial sobre fons daurat Maria alletant l’infant Jesús, situat en la seua falda i en actitud de beneir i amb l’orbe en la mà. Vist vestit roig amb àmplia capa blanca, colors propis del Gremi dels Moliners. Sobre el seu cap llueix una diadema de perles i caboixó central, i aurèola estrelada de pastillatge, que també veiem en altres obres del Mestre de Perea. L’infant Jesús mostra nuat al coll un collar de comptes i branca de corall, amulet medieval contra el mal d’ull. El fons és d’or burilat i amb traceria gòtica. Als peus de la imatge, una roda de molí dona testimoni de la seua vinculació amb el Gremi dels Moliners.

Foto 1

Pie foto 1Peu foto 1: Mare de Déu del Gremi dels Moliners, Mestre de Perea. Generalitat Valenciana. Imatge general abans de la restauració.

Foto 2

Pie foto 2Peu foto 2: Mare de Déu del Gremi dels Moliners, Mestre de Perea. Generalitat Valenciana. Imatge general de l’estudi radiogràfic en què s’aprecia el sistema constructiu del suport.

Foto 3

Pie Foto 3: Mare de Déu del Gremi dels Moliners, Mestre de Perea. Generalitat Valenciana. Imatge general i de detall mitjançant fotografia infraroja en què s’observa el dibuix preliminar.

Foto 4

Pie Foto 4: Mare de Déu del Gremi dels Moliners, Mestre de Perea. Generalitat Valenciana. Imatge de detall del rostre de la Mare de Déu durant la segona fase del procés de neteja. Eliminació de la repintada.

Foto 5

Pie Foto 5: Mare de Déu del Gremi dels Moliners, Mestre de Perea. Generalitat Valenciana. Imatge de detall de la mà de l’Infant durant la segona fase del procés de neteja. Canvi de posició de la mà.

Foto 6

Pie Foto 6: Mare de Déu del Gremi dels Moliners, Mestre de Perea. Generalitat Valenciana. Imatge de detall del rostre de la Mare de Déu durant la tercera fase del procés de neteja. Eliminació del vernís i brutícia trobats davall de la repintada.

Foto 7

Pie foto 7: Mare de Déu del Gremi dels Moliners, Mestre de Perea. Generalitat Valenciana. Imatge general després de la restauració.

Foto 8

Pie foto 8: Mare de Déu del Gremi dels Moliners, Mestre de Perea. Generalitat Valenciana. Imatge de detall de l’aurèola de la Mare de Déu abans de la restauració.

Foto 9

Pie foto 9: Mare de Déu del Gremi dels Moliners, Mestre de Perea. Generalitat Valenciana. Imatge de detall de l’aurèola de la Mare de Déu en la fase d’eliminació dels redaurats.

Foto 10

Pie foto 10: Mare de Déu del Gremi dels Moliners, Mestre de Perea. Generalitat Valenciana. Imatge de detall de l’aurèola de la Mare de Déu durant la fase de reintegració amb or en pols.

Foto 11

Pie foto 11: Mare de Déu del Gremi dels Moliners, Mestre de Perea. Generalitat Valenciana. Imatge de detall de l’aurèola de la Mare de Déu després de la restauració.

Foto 12

Pie foto 12: Mare de Déu del Gremi dels Moliners, Mestre de Perea. Generalitat Valenciana. Seqüència d’imatges de l’orbe que porta en la mà l’Infant durant el procés de restauració.

ÉpocaÈpoca: Darreria del segle XV / principi del segle XVI

Autor: Mestre de Perea

Documentación utilizadaDocumentació utilitzada

AtribuciónAtribució

TécnicaTècnica: Tècnica mixta i daurat sobre taula.

DimensionesDimensions: Amb les polseres: 166 x 105 x 27 cm; sense les polseres i amb el marc i maçoneria superior 152,5 x 82,6 cm; superfície pintada 145 x 68 cm.

FirmaSignatura: No conté

InscripcionesInscripcions: S’observa, en el revers del suport de fusta, un grafisme localitzat en el lateral superior esquerre.

ExposicionesExposicions: La restauració de la Mare de Déu del Gremi dels Moliners recuperada per a València, al Museu de BBAA de València, desembre de 2019.

Estado de ConservaciónEstat de conservació: Una gran repintada cobria més del huitanta per cent la pintura original.
Suport
El suport està format per la unió de tres taules, la central de menor dimensió. Aquestes peces es troben acoblades en el seu interior mitjançant sis espigues metàl•liques. Es complementa amb tres polseres de fusta en el perímetre de l’obra. En el revers, com a sistema de reforç, se situen tres travessers horitzontals i dos en forma d’aspa no originals. En les unions de les taules, sobre alguns danys i pèrdues de suport, teles de reforç de dos tipus diferents de gramatge. Per l’anvers del suport també es localitza un reforç de tela que cobreix quasi la totalitat de la superfície.
Presenta un atac per insectes xilòfags molt localitzat en les zones perimetrals de l’obra i en les unions amb la taula central. Les unions de les taules es troben separades i arriben a esgarrar les teles de reforç. En general, acumulació de brutícia superficial en tota la superfície del revers.
Estrat pictòric
Quant a la capa pictòrica, els clevillaments que es disposaven per tota la superfície s’accentuaven més en les carnacions i en el tron. En algunes zones hi havia despreniments i falta d’adherència de l’estrat de preparació respecte al suport. La separació de les taules afectava l’estrat pictòric i provocava pèrdues al llarg de les unions, arribant inclús a travessar tota la superfície verticalment. El dany més important amb què ens trobem va ser la repintada que cobria quasi la totalitat de la pintura, a excepció d’una part del paviment, ja que part d’aquest i la cartel•la en què es llegia “Almoina” també es corresponien amb zona de repintada de diferents grossàries segons el color i la zona; més grossa en les carnacions i mantells i més fina en els fons del setial. Es van localitzar antics estucs que estaven envaint part de la pintura original.
El vernís final es visualitzava enfosquit i rovellat, cosa que provocava canvis cromàtics.
Daurats
Redaurats localitzats en les zones daurades dels fons de la taula i en el marc perimetral de la taula estaven ocultant part del daurat original i de la policromia del marc.
Les intervencions que es van localitzar estaven alterant de manera molt negativa la superfície daurada original. Múltiples intervencions inadequades amb materials i tècniques de molt baixa qualitat havien provocat alteracions de tipus conservatiu i estilístic.
La diferència estilística de la decoració de les polseres respecte a la taula feia dubtar de la seua originalitat i de la possibilitat que hagueren sigut afegides amb posterioritat.

IntervenciónIntervenció: Un delicat i difícil treball de recuperació pictòrica i de daurats ha tret a la llum una obra desconeguda, oculta durant segles sota capes de pintura, d’aquest pintor espanyol que va marcar la transició de l’art medieval hispanoflamenc al primer Renaixement. Es va optar per eliminar tots els estrats superposats i recuperar l’original.
Abans de començar els treballs de restauració, es va dur a terme:
• Una exhaustiva documentació fotogràfica de l’estat de conservació inicial,
• Una recopilació d’informació de l’obra interessant per a conéixer la seua història material,
• L’execució els estudis científics previs que van determinar que fins a set capes diferents d’estrats no originals van aparéixer sobre els daurats primitius i que davall de l’obra n’hi havia una altra de major qualitat artística.

L’obra va arribar amb una protecció puntual, per a evitar pèrdues durant el trasllat.
La intervenció es va iniciar amb una primera neteja mecànica i superficial a fi d’eliminar restes de brutícia. A continuació es va dur a terme el procés de fixació i consolidació de la totalitat de l’estrat pictòric i daurat, encara sobre la repintada pictòrica i redaurats. Per a això es van utilitzar coles naturals aplicades, tant en superfície com mitjançant injecció, i al seu torn pressió i calor puntual.
La presència d’atac d’insectes xilòfags, encara que aparentment inactius, va fer plantejar-nos com a mesura preventiva un tractament de desinsectació mitjançant anòxia.
Abans d’escometre el procés de neteja, es van fer estudis i assajos per a valorar els resultats determinats pel test aquós i el test de solubilitat que ens van indicar quin era el solvent més apropiat en cada fase de neteja. Quant a l’estrat pictòric, es van abordar diverses fases de neteja. Una primera fase per a la retirada de la primera brutícia i vernís. Per a la brutícia es va utilitzar un medi aquós i per al primer vernís un gel amb dissolvents molt polars. Abordem la segona neteja mesurant la conductivitat i el pH de la capa pictòrica. Després dels resultats, es van fer proves amb diferents gels amb pH entre 8 i 8,5 per a poder trencar les molècules de la pintura a l’oli de la repintada. En les capes de repintada més grossa i amb pigment blanc, com en les carnacions o el mantell clar de la Mare de Déu, l’eliminació d’aquesta va ser més lenta i es va fer capa a capa, amb el suport d’una neteja mecànica. Una vegada recuperat l’estrat pictòric original, quedava una tercera neteja d’un altre vernís i brutícia subjacent que ens tornaria el cromatisme original de l’obra. Aquesta es va fer de manera mecànica. Pel que fa al daurat, el procés d’eliminació de tots el redaurats es va dur a terme mitjançant neteja mecànica a punta de bisturí reblanint cada un dels estrats amb dissolvents específics. En els redaurats de la taula es van eliminar fins a un total de huit estrats diferents, i en el marc perimetral tres.
La reconstrucció de les pèrdues de preparació en l’estrat pictòric va ser a l’estil tradicional amb coles naturals i càrregues estables. Quant als daurats, es van utilitzar els mateixos materials tradicionals característics de la tècnica del daurat.
La reintegració cromàtica de les pèrdues de pintura es va fer en dues fases, una primera amb aquarel·la ajustant al cromatisme original i una segona fase amb pigments al vernís per a acabar d’ajustar el color. Depenent de la grandària de la llacuna, es va optar per rigattino en aquelles zones en què havíem de reconstruir i per una pintada il·lusionista per a les més menudes. Quant al daurat, la reintegració es va dur a terme amb or en pols de 23 ¾ ajustant-nos al perímetre de les llacunes, i posteriorment integrant amb l’original mitjançant veladures d’aquarel·la mitjançant un ratllat vertical a fi de crear un criteri diferenciador.
Respecte a les polseres, durant el procés de neteja es van localitzar xicotetes restes de policromia original. Es va poder determinar, mitjançant els estudis científics, que les restes esmentades coincidien amb la policromia original del marc perimetral de la taula. Com que no quedava pràcticament policromia original, es va optar per deixar la repolicromia que conservaven com a testimoni històric.
En relació a les zones daurades, se n’ha recuperat part original en aproximadament el cinquanta per cent. Per a concloure el procés de restauració, se li va aplicar un vernís final de baix pes molecular mitjançant compressor, per a, d’aquesta manera, protegir i saturar la pintura i ajudar a una correcta visualització de l’obra.

Estudios técnicos, científicos y radiológicosEstudis tècnics, científics i radiològics

Documentació fotogràfica mitjançant diferents fonts d’il·luminació:
- Fotografia amb llum visible
- Fotografia mitjançant fluorescència visible induïda per llum ultraviolada (UV)
- Macrofotografies
Anàlisi de materials. Estudi en secció estratigràfica
- Microscòpia estereoscòpica
- Microscòpia òptica visible i ultraviolada
- Microscòpia electrònica d’escaneig (SEM) amb sistema de microanàlisi de dispersió d’energia de raigs X (EDX)
Anàlisi de materials. Estudi per cromatografia de gasos – espectrometria de masses utilitzant un GC-MS QP5050A Shimadzu. (Realitzat per l’IPCE)
Estudi radiogràfic.
Test aquós i de solubilitat.

PublicacionesPublicacions: Catàleg de l’exposició “Les adquisicions del Museu de Belles Arts”.

Visible: yes

Info