Senyera del Col·legi de l’Art Major de la Seda.

Bandera de la Comunitat Valenciana, també denominada senyera.
Les seues característiques apareixen descrites en l’article 4t de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana i en l’article 2n de la Llei 8/ 1984, de la Generalitat Valenciana, de 4 de desembre, per la qual es regulen els símbols de la Comunitat Valenciana i el seu ús.

És de forma rectangular i acabada en dues puntes batents, en la qual es diferencien clarament anvers i revers.

Està confeccionada amb un total d’11 draps, repartits en dues franges (una de color magenta i l’altra blava grisenca) paral·leles a l’asta i 9 bandes (cinc de color daurat i quatre de color magenta). La banda que conté la baina presenta una decoració d’aplicació sobre fons blau grisenc. Paral·lela a aquesta, i contínua en sentit descendent, hi ha una banda de color magenta amb decoració d’aplicació que recorda elements de joieria.

Atribució

L’única documentació trobada relacionada amb la senyera del Col·legi d’Art Major de la Seda va ser facilitada en 2003 per Carmen Rius, historiadora de l’art i col·legiada del Col·legi de l’Art Major de la Seda, qui va fer algunes de les fitxes per a l’Inventari de béns artístics de la col·lecció per a l’Arxiu Històric de tan emblemàtica institució, i d’on podem extraure que va estar sempre al saló principal de l’edifici i que citem a continuació:

Donació de la senyera (saló de la Fama), pel Sr. Eduardo Sanchis Romero, qui la tenia al seu despatx de la fàbrica. Segons l’advocat Sr. Rafael Novella, va ser fabricada pel pare del donant. La restauració de la bandera es va encomanar a la casa Nieto de A. Llana de Torres.

El Sr. Mariano Paro Valles es va fer càrrec de la instal·lació de la senyera al saló d’actes o de la Fama, i van ser a càrrec seu també els cordons, el màstil i la vitrina (1)

(1) A.H.C.A.M.S. Libro de Junta General, Col·legi d’Art Major de la Seda, València, 28 de gener de 1969, pàg. 27 i 28.

Tècnica

Brodat d’aplicació i acabats amb passamaneria (galó i serrell)

Dimensions

Amb suport: 212 x 312 cm.

Total senyera 263 x 188’3 cm.

Estat de conservació

L’estat de conservació previ a la restauració el podríem qualificar de molt deficient.

La inspecció ocular practicada en un primer moment va revelar que:

La zona pròxima a l’asta i a la banda blava grisenca presentava nombroses arrugues i plecs. Les aplicacions de tissú en alguns punts s’havien perdut o s’havien deslligat les trames decoratives metàl·liques.

Les bandes de tissú en general mostren, quasi en la seua totalitat, l’alçament d’infinitat de lamel·les de metall com a conseqüència de la ruptura de l’ordit de subjecció, i es troben deslligades, alçades, enredades entre si i en molts casos amb pèrdues importants. També es va poder observar que hi havia estrips en el teixit de base del tissú, així com zones tacades, arrugades i amb plecs.

En la passamaneria trobem una gran acumulació de depòsits de brutícia, alguns fils solts i xicotetes perforacions a causa de l’atac de xilòfags.

Intervenció

La senyera va ser intervinguda amb anterioritat, concretament en 2003 pels tècnics contractats per la Conselleria de Cultura.

Aquesta última actuació ha tornat la unitat i l’estabilitat a les peces tèxtils i ha reintegrat i consolidat les àrees deteriorades, a més d’eliminar els agents de deteriorament presents que contribuïen a la degradació.

S’ha practicat una microaspiració amb ajuda de pinzell per a eliminar la brutícia superficial.

Al conjunt de la passamaneria que presentava perforacions per atac de xilòfags se li va realitzar un tractament per anòxia.

Per a eliminar  les deformacions que hi havia, va ser necessari hidratar les fibres amb vapor fred, el secatge es va produir lentament, de manera natural, sota el pes dels vidres i els ploms.

El deficient estat de conservació que presentava va fer aconsellable que la senyera romanguera totalment desplegada en un suport o llit bla.

Finalment, la bandera va quedar unida a aquesta base mitjançant línies de subjecció que es van repartir per tota la superfície de manera alternada i compensant pesos i tensions, la qual cosa va col·laborar també en la correcció de les deformacions ocasionades per la deficient confecció.

A petició expressa de la propietat, la peça havia de ser exposada en vertical, per això ha calgut realitzar un nombre més elevat de línies de subjecció i de diferents grandàries.

Una vegada fixada al suport, es va iniciar la consolidació de les zones que presentaven estrips i es van fixar les làmines metàl·liques deslligades. No va ser necessari utilitzar un suport parcial extra. S’ha considerat més idoni, atés l’estat que presentava el teixit original,  utilitzar el mateix teixit de suport. Per a això s’ha emprat fil de seda de color semblant al fons (tintat en el mateix Departament C+R) i punt de restauració o punt de fixació en el cas de les làmines.

La passamaneria de serrell perimetral que remata la bandera va ser desembolicada i alineada  amb ajuda d’una pinça.

Una vegada va estar col·locada la senyera en la vitrina, es van cosir les borles a les puntes.

Estudis tècnics, científics i radiològics

 

• Estudi previ amb microscopi estereoscòpic.
• Estudi morfològic amb un microscopi òptic, proveït de llum reflectida i polaritzada i il·luminació UV.
• Identificació de components inorgànics amb microscòpia electrònica d’escaneig – microanàlisi per dispersió d’energies de raigs X (SEM-EDX).

Nivell de protecció

BIC